Foto: Joana Garreta/ACN
El 28 de març de 2023, l’aleshores candidat Jaume Collboni anunciava que recuperar interiors d’illa a l’Eixample seria més viable que fer eixos verds. El candidat proposava una inversió de 171 milions d’euros en dos mandats, per obrir 30 interiors d’illa. Aquesta promesa electoral era l’alternativa a les “superilles” de Colau, i pretenia ser una forma “constructiva” de guanyar verd “sense molestar ningú”, idea que ràpidament va comprar la candidatura TriasxBCN.
Un any més tard, el mes de juliol del 2024, els projectes anunciats ja es reduïen a 10, és a dir un terç dels promesos i vuit millores d’espais, reduint-se el pressupost a 150 milions i reconeixent les dificultats d’actuar. Tres d’aquests espais ja estaven definits a l’illa Danubi (les Corts), Estoril 34 (Horta-Guinardó) i l’illa Colorantes (Sant Andreu), però cap d’ells ubicat a l’Eixample. El març de 2025, l’arquitecta en cap Maria Buhigas li donava una volta més i anunciava els PEPIS (Programa d’Espais de Proximitat i Interiors), per a “l’arranjament i increment d’espais verds, les cobertes verdes, les mitgeres i les ombres”. Un dels punts clau era l’obertura i millora d’interiors d’illa a la ciutat, però dels 18 que es van prometre, el mes de març de 2025 només un estava en obres, el de Sant Andreu.
Efectivament, els preus del sòl a l’Eixample havien pujat molt a causa de l’especulació i allò que s’havia iniciat el 1987 per l’extinta societat PROEIXAMPLE amb la compra d’interiors d’illa, entre el 2019 i 2023 aquesta opció ja semblava fictícia. El cost d’un interior d’illa era entre quatre i cinc vegades superior al d’un eix verd, entre 2.000 i 2.500 euros el metre quadrat, mentre que un eix verd com el de Consell de Cent costava aproximadament 500 euros el metre quadrat. Quan això succeeix, la ciutat té recursos jurídics i urbanístics previstos en el Pla General Metropolità. És a dir, exercir l’urbanisme, qualificar i expropiar sistemes com el verd, que són indispensables per a la pervivència de l’Eixample, amb una superfície actual de zona verda de 2 metres quadrat per habitant, molt per sota de la mitjana de la ciutat de 7 metres quadrats per habitant. Mentrestant, a la Dreta de l’Eixample els 0,6 metres quadrats per habitant són la menor ràtio de tots els barris de Barcelona, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que les ciutats disposin com a mínim de 10 o de 15 metres quadrats per habitant.
Aquestes reflexions tenen a veure amb les cobertes amb amiant de l’Eixample. El mes de març passat es va fer pública la concessió de llicències d’obres i plans de treball par a la retirada de les primeres sis cobertes amb amiant de l’Eixample, en aplicació del Decret 396/2006. Tota una carrera abans que entri en vigor la nova Llei de l’Amiant en tràmit d’urgència en el Parlament de Catalunya, on les mesures de seguretat seran més estrictes. Dues d’aquestes cobertes tenen una gran extensió i ocupen grans interiors d’illa a tocar de les cases de l’entorn: la de l’antiga seu d’El Periódico amb 1.300 metres quadrats a l’illa de cases entre Consell de Cent, Bailèn, Aragó i passeig de Sant Joan, ja retirada amb molt males praxis denunciades pels veïns, i l’altra encara pendent de retirar de 2.500 metres quadrats, de l’aparcament GRATSA, el llegat tòxic d’Ascensors Cardellach, entre els carrers de Casanova, Sepúlveda, Villarroel i Gran Via.
Dues grans oportunitats perdudes per obtenir dos interiors d’illa verds, encara que fossin de titularitat privada, gràcies a la ineficàcia de les administracions, que semblen haver perdut el sentit i les funcions de l’urbanisme. Properament, les cobertes seran substituïdes, això sí, com marca la llei, per altres materials exempts d’aminat, però amb la mateixa fesomia i característiques que les anteriors. Les cobertes s’ompliran de pols i els baixos seran coworkings d’última moda o mantindran els usos d’aparcaments de vehicles, totalment impertèrrits. Els costos en subvencions, treballs i contaminació ambiental hauran servit per retirar l’amiant, però poca cosa més. L’urbanisme haurà deixat d’existir.
Jaume Artigues, president de l’AV Dreta de l’Eixample
