Frédérique Brion

Després d’aquest assenyalat mes de març i de la celebració del 8M, no podem no retre homenatge a tantes dones el nom de les quals quedarà en l’anonimat per sempre, però la seva lluita és decisiva i determinant: una fissura en el dispositiu de globalització capitalista.

Les seves cares tenen el color de diferents continents, són joves o ancianes, mares de família o solteres, estudiants, treballadores, pensionistes… Impetuoses i sagaces, tímides o audaces, són plurals i, no obstant això, totes tenen en comú aquesta voluntat feroç d’acabar amb la injustícia, la que pateixen elles, però també, i sobretot, la que pateixen els seus companys i companyes. Treuen temps d’on sigui, anant a assemblees, reunions, formacions… No importa si fa fred, plou o crema el sol. Són aquí a primera hora del dia, on se’ls ha citat, sovint amb els seus infants a coll, per defensar una família. Altres aporten un suport logístic, tasques administratives, traduccions, correccions, comptabilitat, organització, feina a les xarxes socials, en premsa, redactant informes, elaborant estratègies, dinamitzant assemblees…

L’ajuda ve, de vegades, d’un altre continent, via internet. Tan profunds són els llaços creats com perenne el sentiment de pertinença al grup. Altres presten ajuda a les persones enfrontades als meandres de l’administració o acudeixen en suport de negociacions complexes: són la mà estesa, el suport anhelat per no caure. Donen part del seu temps lliure, donen el millor d’elles mateixes. Són militants, són activistes.

Tenen aquesta cosa especial: els seus ulls brillen quan s’aconsegueix un èxit, els seus ulls ploren quan no hi ha tanta sort, però superen la ràbia i la impotència a la recerca de la paraula que consola, l’abraçada que reconforta. Són afectuoses, són amables perquè coneixen el valor d’allò que donen, malgrat o gràcies a circumstàncies personals, moltes vegades terriblement adverses. S’inscriuen en la gran tradició de dones que van lluitar per un ideal, unes possibilitats que semblaven inassolibles. Van trepitjar els carrers sense descans a la recerca del milió de signatures que es transformaria en una llei que canviaria radicalment les perspectives de milers de famílies.

Entranyables i commovedores són aquestes samarretes verdes que sembren esperances en els quatre punts cardinals del país

Matilde Muñoz, de la FRAP i Unió popular de dones, evocava en una recent entrevista el seu activisme els anys seixanta: “En aquella època van començar els desnonaments i érem les dones les que ens posàvem davant de casa quan arribava la policia, paràvem els desnonaments amb els nostres cossos”. Avui i aquí, aquestes dignes descendents no dubten tampoc a posar el seu cos com a última defensa d’una llar en perill enfront de les actuacions amb mà dura de la Brimo.

Entranyables i commovedores són aquestes samarretes verdes que sembren esperances en els quatre punts cardinals del país. Perquè sí, aquestes dones vestides de verd són dones de la PAH. La seva lluita diària és aconseguir un habitatge digne per a totes les persones i posar fi a l’atrocitat dels desnonaments. Un pols de titans contra el poder financer que ha transformat l’habitatge en un producte d’especulació i en oposició als lobbies immobiliaris que s’han apoderat del mercat.

Enguany la PAH de Barcelona celebra el seu catorzè aniversari i s’enorgulleix de superar els 1.000 desnonaments aturats, milers de lloguers socials signats i una llei que empara les famílies vulnerables.

La seva legitimitat és la seva força. Aquestes dones compromeses, pacifistes i organitzades contribueixen a transformar els dispositius del poder amb un nou discurs, una nova visió: “SÍ QUE ES POT”. Fa falta molt coratge, molta determinació i tenacitat a l’hora de defensar, avui, aquest dret fonamental inscrit en la Constitució –i, no obstant això, tan maltractat que és el dret a un sostre…–.

Fidels a una causa que els sembla justa, són “la noblesa de la democràcia”, que deia Malraux.

Aquest tribut és per a elles, anònimes lluitadores, i com no, per a tots els homes que comparteixen aquesta lluita.

Frédérique Brion, activista de la PAH de Barcelona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram