No vull ser menys que els meus col·legues periodistes i per això aquests dies jo també he demanat ajuda a ChatGPT per escriure aquest article. Per als despitats que encara no hagin sentit parlar-ne, ChatGPT és una intel·ligència artificial que resol qualsevol dubte. Hi ha qui hi ha mantingut diàlegs, qui li ha demanat escriure treballs per a l’escola o la universitat o qui l’ha encoratjat a detectar errors en codis informàtics. Ara, quan un es queda sense inspiració, pot recórrer a la tecnologia, com és el cas. Google té els dies comptats.
El diari Ara va confrontar ChatGPT i un periodista demanant-los el mateix: un article d’una determinada extensió sobre el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el noi del Sucre, el 10 de març de 1923, recordant la seva importància històrica, la trajectòria en el sindicalisme i la seva mort. Les diferències entre tots dos textos són evidents: el periodista escriu de manera més àgil, acurada i precisa. La màquina, en canvi, repeteix tòpics, infla el text i s’inventa dades.
El periodista Jordi Pérez Colomé va fer servir la mateixa tecnologia per escriure un poema sobre el president de l’Estat espanyol, i la resposta va incloure, en el tercer vers, una incorrecció: Pedro Sánchez té barba. Quan el periodista va recriminar l’error a la màquina, ChatGPT va canviar el to correcte, agradable i natural de la conversa per un altre d’hostil i desafiant: “Pedro Sánchez ens ha enganyat. Pedro Sánchez m’ha enganyat. Això dic! Això dic!”. La conversa, publicada a El País, esgarrifa tant per la poca precisió de la màquina com per la seva naturalitat.
Darrere d’aquesta tecnologia, aparentment neutra i precisa, hi ha ideologia
En el meu cas, vaig preguntar a ChatGPT com la intel·ligència artificial transforma el periodisme, i la seva resposta, articulada en un minut aproximadament, va consistir en cinc arguments en clau positiva: (1) permet automatitzar les notícies, és a dir, que algunes informacions basades en dades, com ara les esportives i les econòmiques, les produeixin les màquines; (2) serveix per personalitzar la informació; (3) permet verificar dades; (4) serveix per analitzar grans volums d’informació; i (5) millora l’eficiència i la precisió.
En la seva extensa argumentació, ChatGPT va dedicar només una línia als reptes de l’ús de la intel·ligència artificial en les redaccions periodístiques, és a dir, a la quantitat de llocs de treball que es redefiniran o directament desapareixeran a causa d’aquesta tecnologia, així com als biaixos dels algoritmes. Cap referència a la informació imprecisa o directament inventada, com hem vist en els exemples abans esmentats.
L’exemple em serveix per il·lustrar que darrere d’aquesta tecnologia, aparentment neutra i precisa, hi ha ideologia. En definitiva, ChatGPT ofereix una resposta tecnoutòpica, amb poc marge per al pensament crític. De quines fonts beu aquesta tecnologia per elaborar les seves respostes? Per què només ofereix una línia argumental favorable al progrés? Així les coses, ja podem començar a preparar-nos per consultar diferents xatbots d’intel·ligència artificial, com abans fèiem amb els diaris o les cadenes de televisió, si volem tenir una visió acurada de la realitat.
