Darrerament, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pla d’Acció per a l’Espai de Gran Afluència (EGA) de la Sagrada Família. El document aporta un seguit de dades que dibuixen una situació molt preocupant, que posa de manifest que una part del districte es troba col·lapsada per l’afluència turística. El pla, més enllà de contenir una retòrica plena de bones intencions i de propostes de gestió, aporta algunes dades precises (i alarmants) sobre el nombre de turistes diaris que hi passen, d’habitatges d’ús turístic que hi ha registrats al districte i de places hoteleres tant de la ciutat de Barcelona, com de l’Eixample.
Actualment, el districte de l’Eixample té dos EGA turístics: el de Sagrada Família i el de passeig de Gràcia. A més, conté altres dos EGA no turístics: el del mercat de Sant Antoni i una part del de Glòries.
Tot plegat fa que el districte tingui una afluència diària de vora 58.000 turistes, només superat per Ciutat Vella, que encapçala el rànquing de la ciutat. Aquest turisme s’hi concentra principalment a l’entorn de la basílica de la Sagrada Família (barri de la Sagrada Família). L’any 2023 hi van passar 4,7 milions de visitants. Pel que fa a establiments turístics, l’Eixample conté el 46,7% d’establiments turístics de la ciutat. Aquesta massificació té un impacte directe al barri i sobre el veïnat. Afecta les línies de transport públic, la via pública, els equipaments i els pocs comerços de proximitat que encara queden en peu al barri.
Una de les idees que recull el document és la voluntat de gestió conscient i sostenible del turisme. Amb propostes de mediació entre agents turístics i veïnals, taules de negociació/gestió i un llistat d’agències internacionals de gestió turística i mediambiental per donar solemnitat a la paperassa. Des de la CUP pensem que és una falsa voluntat, perquè en cap moment l’Ajuntament parla de fre, retall o reducció del turisme. Ni molt menys es fan propostes concretes de canvis i/o transformacions en el model de desenvolupament econòmic associat al monocultiu turístic que porta la Marca Barcelona. Alhora, desprèn una idea molt perversa: que el sector turístic i veïnat, com a parts implicades, podran negociar en igualtat de condicions.
L’Ajuntament intenta vendre una proposta que al remat és falsa: que entre els lobbies del turisme, hostaleria i restauració (que pressionen per continuar amb la ciutat negoci) i el veïnat, pot haver-hi un equilibri d’interessos. Bon exemple d’això és la part en què parla del “dret a fer activitats als voltants de la basílica” reclamat per les entitats del barri… la solució que proposa és “organitzar els grups de turistes i crear entorns amables per poder consolidar els voltants de la basílica com a espai de lleure per les entitats”. El que no explica és com s’organitzaran aquests grups de turistes, entre 18 i 22 milions l’any segons les mateixes dades de Tourism Management Barcelona-Sagrada Família, amb el lleure del veïnat i crear un entorn “amable” amb aquesta massificació.
També se’ns parla de l’acord entre govern municipal i la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família (2018). Un acord que estableix que la Sagrada Família havia d’aportar 36 milions d’euros en 10 anys (3,6 milions l’any) distribuïts principalment en: 22 milions per finançar transport públic, 7 milions per millora de l’accessibilitat del metro, 4 per reurbanitzar els carrers dels voltants i 3 milions per a manteniment d’espai públic. Pot semblar que 3,6 milions d’euros anuals pel manteniment de l’entorn és una quantitat considerable i que l’entitat retorna una part dels seus ingressos al veïnat, però si mirem les dades que la mateixa basílica presenta en 2023, aquesta va ingressar 126,9 milions d’euros, i això vol dir que destina menys del 5% dels seus ingressos a maquillar l’impacte de la seva activitat. Des de la CUP considerem que en realitat inverteix molt poc en comparació amb el benefici que s’hi obté de l’explotació i sobresaturació dels recursos i espais del barri.
El Pla conclou amb una bateria d’accions a realitzar que pretenen “afrontar els reptes i assolir objectius” de gestió de la zona de gran afluència turística. És curiós, però, que de les 37 accions proposades, cap planteja una reducció o una restricció del turisme i els negocis que se’n deriven de la seva explotació. Zero voluntat d’aturar l’impacte que el turisme té en el barri i en general a la ciutat de Barcelona. Més aviat el contrari, un cop es llegeix la bateria de propostes, sembla que l’Ajuntament pretén crear entorns propicis per a la comoditat del turista i perquè els operadors turístics continuïn fent negoci a costa del veïnat i dels equipaments públics.
El model Barcelona, amb el monocultiu del turisme com a eix vertebrador del seu desenvolupament urbà i econòmic, continua hipotecant la vida de les veïnes de la ciutat. Malgrat els plans i les “bones” voluntats, de nou, el PSC posa sobre la taula quin és el projecte que té pel futur dels nostres barris. Un futur on la ciutat continua sent un aparador amb valor de canvi per a les operadores turístiques i els voltors que en fan negoci, mentre intenta fer veure que té una preocupació pel veïnat i pel seu dia a dia a base de paperassa i publicitat institucional pagada per totes.
Paco Francès, militant de la CUP Eixample Dret
