No ens podem arronsar de cap de les  maneres, i menys el president Mas. Tal com li va dir l’empresari farmacèutic Sr. Grífols:  -“President, no s’arronsi”. Ara cal tirar endavant i recordar que d’aquí a la consulta del 9 de novembre tenim molta feina per fer. Feina política en diversos àmbits territorials, feina de pressió política i de convenciment cívic.
Tenim davant nostre  unes  eleccions europees molt  importants  i un Onze  de Setembre que  ha de tornar a ser històric. I enmig d’aquests dos esdeveniments cabdals tenim un estiu que caldria aprofitar  al màxim per  explicar  als milers de  turistes  d’arreu del món  que ens visiten que  actualment  els  catalans  patim una greu mortificació: el govern espanyol, el govern autoritari i postdemocràtic de Madrid, que no ens vol deixar exercir el dret civil més important de tota democràcia. L’executiu Rajoy no ens vol deixar votar amb normalitat. El poble de Catalunya ha de prendre  consciència que  la nostra dependència amb Espanya ja ha tocat  fons. Cal tenir ben present que l’Estat espanyol cada dia  ens tracta pitjor: és més centralista, agressiu  i antisocial envers els ciutadans de Catalunya.
Cada dia que passa l’administració central de l’Estat  ens imposa unes lleis  i prerrogatives  inacceptables, que  provoquen més martiri antisocial i pèrdua de qualitat de vida. La societat  civil  catalana, encapçalada per l’ANC,  està donant un exemple exquisit de  saviesa, civisme i valentia. Ara és l’hora que tots  plegats, institucions –sobretot els Ajuntaments–, partits  polítics, sindicats  i la gent a títol individual  formem un sol  cos per  tal de fer possible una revolta  catalana  que ha de significar la superació definitiva de la dependència als dictats de l’altiplà castellà.
Aquesta  onada  de  civisme social català també hauria d’implicar  superar el discurs ètnic i antiquat del nacionalisme espanyol  i  situar-nos  en una normalitat  política i social,  per tal de començar a posar  fil  a l’agulla  als  desequilibris i problemes que neguitegen i aclaparen de debò la  nostra estimada  nació catalana.
per Josep M. Loste

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram