En el contenciós entre Espanya i Catalunya es desenvolupa una competició entre dos equips que s’enfronten en un camp que Espanya, com a equip de casa, rega la gespa o la deixa seca si li interessa, la retalla o la deixa llarga si vol, marca les línies i mides del camp de joc com li dóna la gana. Es juga el partit amb els articles d’un reglament fet a mida seva, i l’àrbitre i els seus assistents els anomena la junta de l’equip de casa. Els vestidors del visitant estan en un estat desastrós, no tenen ni aigua calenta. Per viatjar, el sistema de transport és obsolet i més d’una vegada han de fer un tram del camí caminant a peu. L’allotjament és miserable amb brutícia, puces i xinxes.

A la grada els aficionats que porten banderes i estendards “no constitucionals”, les forces de seguretat els hi retiren, els posen multes i si es posen rebecs, poden acabar a comissaria, mentre que els aficionats locals no paren d’insultar als jugadors visitants i llançar objectes al camp. Els jugadors de casa, practiquen joc brut i subterrani en connivència amb l’equip arbitral. Si algun jugador visitant fa una mirada d’odi o mala intenció a un jugador de l’equip local, l’àrbitre intueix que vol fer una entrada fora del reglament, s’anticipa i pita falta, abans no faci mal al jugador local. Si els visitants protesten, els treu la targeta groga i, quan cal, targeta vermella. I si convé xiulant penal a l’últim minut, després d’allargar el partit el temps que calgui, a favor dels de casa fins que guanyin. Això no és un partit, això és una paròdia.

Hem de marxar i jugar una altra lliga, la Lliga d’Europa!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram