Tot sovint es fa un judici sobre la joventut: No es preocupa de res, no treballa, no participa, està tot el dia de festa. Si hom s’entreté una mica a estudiar-la, però, comprovarà que hi ha molts joves que es preocupen d’altres coses, com ajudar a ancians visitant-los a casa seva, uns que cooperen en una ONG, altres que col·laboren en casals per a infants, etcètera.
Ara resulta que, generalitzant, es diu que per culpa de la pressió turística a Barcelona han sobrevingut a la ciutat tots els mals possibles i hom es pregunta: Els centenars de gossos que es pixen i caguen, sense cap control, per carrers i places són de turistes? Les pintades i grafits que embruten façanes i mobiliari urbà són de gent de fora? Les bicicletes que circulen per les voreres sense cap precaució són totes pilotades per turistes? Els que van pels carrers borratxos i pixant pels racons, són tots gent de pas? Els que tiren papers, objectes i deixalles fora de papereres i contenidors són forasters? Els que tenen la ràdio i la tele a la nit a tot volum, al pis del costat, són tots ells estrangers?
M’hi jugo un pèsol que no, perquè jo visc en una ciutat que no és turística i actituds incíviques, degradants i molestes per a la gent tranquil·la n’he vist un munt. Hem de ser justos i no desviar l’objectiu en contra dels de fora, que també n’hi ha segur de mal educats i poca-soltes, però que cada pal aguanti la seva espelma. I no es pot generalitzar així com així perquè és la forma de no arribar a solucionar el problema en el seu origen. La culpa és dels forasters i ens quedem tan tranquils. Un mal diagnòstic!
