Foto: Joan Mateu Parra/ACN
Aquesta pregunta és indispensable fer-la periòdicament. Aquest dimarts, 25 de març a les sis de la tarda a la Model, hi haurà la sessió de debat de l’Eixample del Pla d’Habitatge de Barcelona 2025-2032 presentat per l’Ajuntament de Barcelona. A més de cridar els veïns a l’Eixample a assistir-hi, volem fer-nos les preguntes següents:
Quina és la diagnosi del Pla sobre l’origen de la crisi de l’habitatge? A les Jornades de l’Habitatge Social de l’OHB celebrades el 19 i 20 de març al CCCB, el catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver exposava una tesi sorprenent: el màxim responsable de la crisi de l’habitatge és el creixement de la població provocat per la immigració, animant el públic a consultar les estadístiques. I dic sorprenent perquè un cop consultades no hem pogut localitzar cap rastre d’aquest creixement exponencial.
Barcelona va perdre població a finals dels anys 70 i des dels 90, amb 1.707.286 habitants, s’ha mantingut estancada fins al 2024, xifres que no s’han aconseguit recuperar i que no poden ser considerades responsables de la crisi de l’habitatge. El mateix pot dir-se de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, en canvi, sí que és cert que el territori de Catalunya ha experimentat un increment de població, tot i que s’ha produït fora de la capital.
Però, quina és la diagnosi correcta? La crisi té múltiples factors, entre els quals hi ha el de no disposar d’un parc públic d’habitatge assequible, però l’origen i la causa principal que s’ha evidenciat en les ciutats com Barcelona és l’especulació immobiliària fomentada per una legislació especialment dissenyada i per la pèrdua d’oferta de l’habitatge en pisos turístics, en el lloguer de temporada i en la venda a inversors internacionals. Una evidència que no només la diuen les entitats socials, sinó també alguns sectors empresarials intel·ligents que veuen en un mercat cada cop més especulatiu, una competència deslleial d’unes societats exemptes d’impostos.
Parlant en plata, el full de ruta actual de la ciutat en matèria d’habitatge està “dissenyat” sota l’hegemonia del sector privat
En conseqüència, les prioritats de la política d’habitatge, a més de la creació d’un parc d’habitatge assequible, haurien de dirigir-se a controlar l’especulació, a allargar els contractes reduint la rotació per aconseguir reduir la pressió dels desnonaments i les sol·licituds d’HPO per l’emergència social, que constantment amplifiquen uns objectius cada cop més inabastables. Però el Pla de l’Habitatge, en realitat, encara no està en l’agenda política. Compta amb uns pressupostos que fins ara no han representat més que el 0,2% del PIB de la ciutat, quan altres drets socials com la sanitat o l’ensenyament tenen xifres molts superiors.
Parlant en plata, el full de ruta actual de la ciutat en matèria d’habitatge està “dissenyat” sota l’hegemonia del sector privat, per buidar el centre de la ciutat, expulsar els residents a la perifèria i vendre el patrimoni de la ciutat als fons inversors especulatius. Aquest és el destí final de Ciutat Vella i l’Eixample, i de la resta de nuclis històrics de la ciutat, propiciat per una legislació que eximeix o redueix els impostos a les múltiples Socimis, Sicavs, als diversos fons d’inversió i entitats rendistes, i a l’encara vigent Golden Visa.
En el sentit contrari a la luxosa rehabilitació privada del centre de Barcelona, els barris perifèrics malalts d’aluminosi, com els del Besòs, cauen per manca d’inversions, per dificultats econòmiques i socials, per incapacitat de les administracions i per l’absència dels seus promotors originals, el Patronat Municipal de l’Habitatge, qui hauria d’estar obligat a rehabilitar o substituir els edificis que va fer construir. Redreçar aquest full de ruta vol dir introduir canvis legislatius per limitar i regular l’especulació, reduir les taxes de beneficis, protegir els residents, eliminar pisos turístics i no flexibilitzar les normes existents, sinó potenciar-les passant les reserves d’HPO del 30 al 40% com s’ha fet al País Basc.
Jaume Artigues i Vidal, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample
