Tenim 9 persones en presó preventiva per les seves idees polítiques. Aquest concepte és el que avui, més o menys, compren tots aquells que es consideren independentistes, comuns o, en general, demòcrates. És una bona notícia que tanta gent ho entengui així, demostra que tenim una societat madura i conscient, que endevina els tics més grisos d’un Estat en decadència.

Immersos en aquesta satisfacció, però, crec que allà davant hi tenim un precipici que no volem veure, un veritable terratrèmol que no haurem calibrat del tot fins que no el tinguem sota els nostres peus. Una ventada que arribarà amb forma de sentència judicial, d’aquí a uns mesos, i que ens situarà en un nou punt d’inflexió en què previsiblement tornaran a caure caretes, mites i llàgrimes.

Preguntem-nos-ho. ¿Què passarà el dia que Llarena -o qui sigui- condemni finalment els presos a 5, 10 o 20 anys de presó? ¿Què passarà el dia que els 9 presos deixin de ser-ho provisionalment i passin a ser-ho seguint el dictat d’una sentència judicial? ¿Tothom continuarà pensant que són presos polítics? ¿Continuarà havent-hi una denúncia social majoritària de l’existència de presos polítics? ¿Hi veurem les mateixes cares i noms a les manifestacions, als comunicats, a les accions a favor de l’alliberament dels presos polítics? ¿Es mantindrà el clam actual i massiu?

No, no es mantindrà. No es mantindrà perquè aquell dia els presos que fins llavors eren a la presó provisionalment i sense judici ja no hi seran provisionalment i ja hauran tingut el seu judici. Dit en altres paraules: aquell dia molts donaran per bona la sentència, donaran per imparcial i legítim el sistema judicial espanyol i tot el reguitzell d’ignomínies, falsedats i prevaricacions que aquests últims mesos hem anat assumint com a habituals.

Alguns posicionaments públics seran tant o més tràgics que la mateixa sentència, siguem-ne conscients. Ens glaçaran. De sobte, veurem com els presos queden en l’oblit per molts dels que un dia abans ens acompanyaven al carrer, perquè per a ells ja no hi haurà res a denunciar (més enllà d’un escurçament de les penes, potser). Aquelles 9 persones hauran deixat de ser presos polítics per passar a ser simplement presos. Judici celebrat. Carpeta tancada. Eslògans arxivats. Llaços desats. Presos sentenciats per sempre.

Aquesta deserció que s’acosta ens ha de fer més por que una pedregada. La tenim a tocar, a la cantonada. I hauríem d’aprofitar els mesos que vénen per evitar-la. Dediquem-nos a no oblidar, a recordar que no som davant d’un judici just, que la sentència ja està dictada per uns jutges al servei d’una causa. Fem que tothom sigui conscient que en la resistència (o no) que començarà aquell dia ens hi estarem jugant una democràcia sencera. Aconseguim, si us plau, que ningú caigui en la temptació de reduir la injustícia al fet que la presó d’ara sigui provisional. O no ens ho perdonarem mai. Ni nosaltres, ni ells.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram