No es tracta de parlar sobre la figura que es posa en un racó del pessebre i distreure la mainada en la seva recerca a veure on està amagat. Es tracta de l’expressió en el nostre llenguatge comú, si es vol dir també escatològic. Diem “cagar-se a les calces” quan algú desisteix de fer una cosa; “cagadubtes” a la persona que no pren decisions en el moment; “cagat de por” al que té por; es fa “cagar el Tió”…

Però, sempre hi ha un però, als catalans també se’ns penja la llufa de ser fenicis, jueus, maçons i la cirereta del pastís de ser uns “cagats” en el sentit de covardia.

La dreta molt dreta (els podem dir extrema dreta o no?) que està guanyant terreny a Espanya, com ha quedat demostrat a les eleccions andaluses, fa gala de ser molt mascle. Del tema intel·ligència i cervell no en parlen, això sí, l’Abascal surt a cavall escortat per una colla de genets, acompanyats d’una música potent i fanfàrries cap a no se sap on. Diuen que van a “reconquerir” Espanya de la púrria esquerranosa. Salvar-la de les urpes de l’independentisme. Són els moderns senyors Pelai del segle XXI. Una pàtria, un rei, una llengua i una nació. A algú li sona aquesta cançó? La lletra és molt clara, és neofalangista, i la música qui la posa, l’IBEX 35? A Andalusia, i per extensió a Espanya, ara es “caguen a les calces” veient el resultat que ha tret VOX a les eleccions i Susana Díaz clama que s’ha de negociar entre partits moderats perquè l’extrema dreta no entri al govern andalús.

Ves per on, tant que gallardegen, resultarà que també són uns caguetes!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram