L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible de Barcelona està fent una campanya contra l’excessiu pes dels creuers en el turisme barceloní. El seu portaveu, Daniel Pardo, declara que la indústria dels creuers comporta una massificació de gent pels carrers de la capital catalana i tota una sèrie d’efectes col·laterals de brutícia, pol·lució ambiental i altres efectes secundaris, com que els vaixells porten bandera de conveniència, que les empreses es domicilien en paradisos fiscals, exploten laboralment el personal, etcètera.

Sembla que, quan es presenten al·legacions a una forma de procedir, és necessari oferir les propostes que es fan a canvi. Si no, es queda en la pura demagògia. Reclamen que es municipalitzi el Port Vell i, posats a fer, perquè no l’aeroport, els trens, els hotels, l’aigua, el gas, l’energia elèctrica, els taxis, restaurants i comerços? Els bancs espremen els pobres ciutadans, potser sí. Però, si us plau, digueu-me qui em donarà un crèdit per comprar una casa, un cotxe o sufragar una necessitat ineludible?

Prou creuers! I els taxistes, autocars, proveïdors d’aliments i begudes, serveis portuaris, comerços, restaurants i altra gent que treballa al voltant dels creuers, què se’ls dóna a canvi? Quan es combat un tipus d’economia, una forma de viure, una manera de fer les coses, a la societat que es vol canviar se la convenç donant alternatives lògiques i possibles de portar a terme. Amb els deliris entusiastes de l’esquerra populista, que reparteix la riquesa dels altres, i la socialdemocràcia, que ha dimitit dels seus principis d’origen, tenim mala peça al teler.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram