Aquests dies, amb el decés de Johan Cruyff, s’han escrit moltes històries sobre el personatge, no només com a esportista, sinó també com a ciutadà de Catalunya, amb la seva fundació i altres accions socials. En un programa de TV3, dedicat a commemorar els seus quaranta anys d’haver vingut a Catalunya, entre altres consideracions sobre el futbol, el Barça, la família, etcètera parlava de com veia ell com són els catalans i, certament, crec que l’encertava i feia diana exacta. Deia que som molt cagadubtes i que, quan ens enfrontem a prendre una decisió, sempre estem amb l’ai al cor i ens preguntem “i si no surt bé?”. I ell ens proposava “tirar endavant i ser positiu”, que ens manca fermesa i convicció en allò que voldríem fer i no som prou valents. Ens va ben retratar.

Un altre personatge lligat a la història del Futbol Club Barcelona fou el seu fundador l’any 1899, Joan Gamper, un suís arrelat a Barcelona. A la seva època, l’any 1925, va tenir problemes amb la dictadura del general Primo de Rivera per la xiulada a l’himne espanyol en un partit internacional. Un suís i un holandès que es varen integrar al nostre país. No tenim reticències amb la gent de fora, som un país d’acollida d’aquells que vénen a casa nostra amb actitud positiva i sense ànims de conquesta o com a propietaris de la parcel·la sense cap respecte per les nostres formes de ser i amb la prepotència del que es creu superior.

Dos homes que estimaren Catalunya i Catalunya els estimarà per sempre, perquè són dels nostres.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram