Per què existeix una certa desafecció per part de la gent jove envers la política institucional a Barcelona? Aquesta és una pregunta habitual a la qual hem volgut donar resposta des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Per això, hem volgut conèixer i analitzar la relació existent entre les persones joves i les polítiques públiques per comprendre com funciona, en el marc institucional, això que anomenem adultocentrisme, en no assumir com a potencial actor polític les persones joves que en formen part.
L’abordatge de temàtiques relacionades entre el jovent i les visions adultocèntriques a la nostra ciutat ja va ser objecte d’estudi en dos informes monogràfics elaborats l’any 2022: 1) El fenomen del botellot a la ciutat de Barcelona. Perspectives des de la joventut; i, 2) Joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona.
Enguany, hem decidit fer un pas més i abordar de forma més integral l’adultocentrisme. D’aquesta manera, l’hem volgut teoritzar i definir, veient les seves característiques i el seu abast, per després centrar-nos en un àmbit concret com és la seva repercussió en el moment d’elaborar, formular i aplicar polítiques públiques a la nostra ciutat.
En aquest sentit, podríem definir l’adultocentrisme com una forma d’organització social que es manté en virtut de l’exercici de relacions de domini entre els adults i el jovent. Aquest manteniment ideològic de les relacions de poder entre adults i joves ve determinada per la menysvaloració dels coneixements, sabers, accions, afectes i subjectivitats de les persones joves. Parteix de considerar que la conducta, els interessos i l’estatus ideològic de la gent jove són menys valuosos, importants i significatius que els dels adults, atribuint-los una sèrie de característiques que els defineixen sempre com a subjectes deficitaris de raó, de maduresa o de responsabilitat.
També s’assumeix que la joventut és una etapa de trànsit de la vida, que adquireix valor en la mesura que està referida al món adult i que la seva importància consisteix en el fet que “en algun moment” s’arribarà a ser adult. Així, el discurs adultocentrista, en atribuir característiques universals a “una etapa de la vida”, considera de forma homogènia totes les persones joves, sense tenir en compte la complexitat que suposa la seva interacció amb altres sistemes de domini com són la classe, el gènere, l’orientació sexual, l’etnicitat, etc.
En aquesta funció de fer i construir ciutat, la gent jove és el futur o el present?
Però, per què es preocupa ara la Sindicatura de Greuges de Barcelona per aquesta problemàtica? Perquè considerem que aquesta visió adultocèntrica xoca frontalment, en gran part, amb el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. En aquest sentit, podem fer referència a dos aspectes concrets: per una banda, no beneficia gens la consecució de l’objectiu reconegut en el seu preàmbul, consistent a augmentar la consciència política de tots els habitants de les ciutats. I, per altra banda, afecta la construcció del dret a la ciutat, reconegut en aquesta normativa que regeix el nostre funcionament com a dret humà de caràcter fonamental.
Així, les múltiples dimensions del dret a la ciutat (material, política i simbòlica) ens conviden a fer ciutat, a construir ciutat, exigint-nos imaginar i inventar noves formes de dissenyar polítiques municipals orientades a buscar la seva efectivitat. En aquest sentit, aquesta responsabilitat de fer i construir ciutat no només correspon als adults, sinó que el jovent també ha de desenvolupar un paper fonamental per tal de cooperar activament en la definició i la formulació de les polítiques públiques municipals.
Ens convé preguntar-nos: en aquesta funció de fer i construir ciutat, la gent jove és el futur o el present? Estem parlant de la ciutat del futur o també de la ciutat del present? Considerar el jovent com a futur és una noció pretesament positiva però que amaga un engany. Interpel·lar el jovent com el futur reforça implícitament el seu imaginari com a subjectes que encara no són membres complets de la societat. L’engany radica a ser considerats com “en preparació” per a l’adultesa, ja que el que és rellevant per a ells està situat en el futur, no en el present.
Si bé hem de fer valdre que la ciutat de Barcelona ha estat sovint un punt de referència estatal i també internacional en l’aplicació de polítiques públiques encarades a la joventut, sent pionera en molts àmbits, no hem de negligir que encara hi ha marge de millora. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona considerem que els temps actuals demanden que una nova manera de produir les polítiques públiques a la nostra ciutat no desconegui les persones joves com a subjectes coautors en la construcció de la ciutat del present i del futur, on els drets humans de proximitat i la democràcia de proximitat siguin plenament efectius.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
