En els moments que ens toca viure mentre estem a Espanya hem de resistir tota una sèrie d’esdeveniments que per a nosaltres són de vergonya d’altri. Veure quatre ministres del govern espanyol, Dolores Cospedal, Juan Ignacio Zoido, Rafael Català i Íñigo Méndez, cantant a cor que vols “Soy el novio de la muerte”, al pas del Cristo de la Buena Muerte en una processó de Málaga, fa córrer un calfred per l’esquena.

Les reaccions dels comunicadors unionistes com ara Francisco Marhuenda (director de La Razón), Eduardo Inda (director d’O.K Diario), Pedro J. Ramírez (director d’El Español), Jiménez Losantos (locutor d’es.Radio). Amb uns tics xenòfobs i anticatalans que els brolla des del més profund dels seus sentiments.

El ministre Català premiant set fiscals pels seus serveis davant el desafiament secessionista. Manuel Sánchez Corbí, ara coronel en cap de l’UCO (Unitat Central Operativa) fou condemnat per tortures a uns etarres i més tard amnistiat per Aznar. Diego Pérez de los Cobos, coronel de la guàrdia civil, amb complicitats amb l’extrema dreta, tortures a un etarra i amnistiat, va ser nomenat per fer-se càrrec dels Mossos.

Els jutges Pablo Llarena i Carmen Lamela que porten fins a extrems barroers increïbles els procediments i inculpacions sobre polítics i líders retenint-los injustificadament a la presó o a l’exili. Tot un reguitzell de malèfics personatges que no ens volen cap bé.

Si ells criden “A mi la Legión!”, davant d’aquest tsunami de caspa, jo crido “Adéu i bon vent!”