Ara la senyora Carme Chacón es destapa amb una carta als diaris El Mundo i El Periódico, dirigida al senyor Pere Navarro. De fa temps que l’exministra de Defensa va a la seva i actua segons el seu propi interès que no és altre que fer carrera a Madrid per agafar el relleu en la direcció del PSOE enfront de Rubalcaba i és clar, com guanyar vots i trumfos? Com que Catalunya l’importa un rave, la presenta com la dolenta de la pel·lícula dient: “el projecte d’Artur Mas enfronta els aturats catalans amb els aturats gallecs, extremenys i andalusos”. Vinga! A passar el rasclet i recollir adhesions, deixant als suposats companys de partit amb el cul al aire.
Un PSC que vol negociar a Espanya el canvi de la “Constitución” –que no és poca cosa- ara s’ha de negar a negociar a Catalunya el dret a decidir? Sembla estrany no?
A la senyora Alícia Sánchez li entren les angúnies i apel·la al bon sentit i criteri del Pere Navarro i el commina a no participar en la reunió pel pacte pel dret a decidir. No més li falta demanar-li que es passi amb eines i bagatges al PP!
Senyores Carme i Alícia, negociar no és enfrontament, no és humiliar-se, no és donar tota la raó a l’altre. És senzillament una bona oportunitat per trobar- en temps de democràcia- una sortida entre tots, el més consensuada possible, en que uns i altres guanyaran i perdran una mica.
Negociar és de valents i de gent intel·ligent!
Per Jordi Lleal / Aparellador
