Enguany commemorem el 90è aniversari de la Constitució republicana de 1931, la primera constitució plenament democràtica i garantista de drets que ha tingut l’estat espanyol.
Aquesta constitució aspirava a modernitzar i democratitzar Espanya i ho hauríem aconseguit si no hagués estat pel cop d’estat que van donar els militars, colpistes i traïdors, que es van alçar contra la democràcia el 18 de juliol de 1936.
Cal recordar el seu article 1: “Espanya és una República de treballadors de tota classe, que s’organitzen en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble”.
La República va néixer per transformar profundament la realitat d’una Espanya encara feudal, per garantir la llibertat, els drets humans i la justícia social. Hi havia altres articles de la Carta Magna molt avançats, entre ells el 6: “Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional”. També destaquen el 7, “l’estat espanyol acatarà les normes universals del Dret internacional”, o el 15: “No podran ser fonament de privilegi jurídic la filiació, el sexe, la classe social, la riquesa, les idees polítiques ni les creences religioses”.
El compromís amb la democràcia i la voluntat popular es va acreditar amb l’elecció del president de la República, l’únic cap d’Estat triat democràticament en la història del nostre país. La Segona República va aconseguir molts avanços, el Parlament es va convertir en el centre de la vida política i de control del Govern. També es va ampliar la democràcia constitucionalitzant el referèndum, establint un Estat laic i creant un ampli catàleg de drets, també en àmbits privats, com el matrimoni, l’educació, la família, el treball o l’economia. Per primera vegada es va aconseguir la igualtat de gènere, en reconèixer el dret de vot a les dones i el matrimoni civil amb igualtat de drets.
La Constitució Republicana va suposar l’accés de tot el poble a la cultura i a l’educació, que, per primera vegada, es van convertir en drets, garantint l’emancipació social. Es va establir el caràcter obligatori de l’educació bàsica, pública, gratuïta i laica, que va significar un immens esforç econòmic de l’Estat.
En el pla d’organització territorial, la Segona República va aprovar els estatuts d’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia, tot i que aquest darrer no va ser aplicat pel cop d’estat dut a terme per la dreta i el feixisme.
Sense oblidar-ne la segona, continuem avançant en un horitzó republicà. Volem una III República que sigui garantia dels drets essencials, que posi fi a qualsevol discriminació familiar o personal, perquè tots siguem iguals davant la llei. No volem càrrecs hereditaris, volem que tota la ciutadania pugui accedir a les més altes institucions de l’Estat. La nova República ha de garantir els plens drets econòmics i socials, imprescindibles perquè totes i tots els nostres conciutadans tinguin una vida plena i digna.
Finalment, cal avançar per un procés constituent cap a la tercera república, federal o confederal, laica, plurinacional, feminista, solidària, ecològica, amb justícia social i que reconegui el dret a l’autodeterminació de les nacions que la formen.
