» Més de 70.000 parelles lingüístiques participen en el programa del Voluntariat per la Llengua
» Prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments col·laboren amb la iniciativa durant l’últim any

0000000

Facilitar que persones catalanoparlants es trobin amb altres persones que volen aprendre català i puguin conversar així en un ambient real i distès. Això és el Voluntariat per la Llengua, un programa que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i que enguany celebra els seus 10 anys d’història.

Gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a través dels 22 Centres de Normalització Lingüística (CNL) d’arreu del territori, el programa serveix perquè les persones que volen aprendre català adquireixin seguretat i perquè les que ja el parlen s’acostumin a no canviar de llengua innecessàriament.

Més de 70.000 parelles lingüístiques s’han beneficiat dels avantatges del programa durant la seva dècada d’història. Durant un mínim de 10 hores, voluntaris i aprenents han conversat on han volgut, quan han volgut i del que han volgut amb un objectiu compartit: utilitzar el català.

El Voluntariat per la Llengua va néixer l’any 2002 a Cornellà amb 19 parelles participants. Sota el nom de Voluntaris per la llengua, el programa va sorgir com un recurs més per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana dels alumnes dels cursos de català per a adults del CPNL. Paradoxalment, aquests es queixaven que quan sortien de l’aula no podien practicar la llengua que estudiaven per integrar-se a Catalunya perquè ningú no els parlava en català.

Des d’aleshores, la iniciativa ha experimentat moments d’extensió, de reorientació i de consolidació. L’any 2007, i ja sota el nom de Voluntariat per la llengua, el programa va rebre un impuls definitiu per part de la Generalitat, que va considerar prioritari augmentar-ne l’impacte i estendre’l a tot Catalunya i a qualsevol persona interessada independentment de les classes de català.

La iniciativa també ha rebut el suport de la Comissió Europea en forma de reconeixement, sent considerada una de les 50 millors pràctiques europees d’aprenentatge d’una llengua.

MÉS ENLLÀ DE LA LLENGUA

A més de conversar en català durant una hora a la setmana en el lloc i l’horari que decideixen, les parelles lingüístiques poden participar en les activitats complementàries de coneixement del territori, la cultura i la societat catalanes que també impulsa el programa. Tots els participants disposen d’un carnet que els permet gaudir d’avantatges arreu de Catalunya.

En aquest sentit, el Voluntariat per la Llengua compta amb la col·laboració de moltes entitats i establiments que transporten el programa al teixit social i associatiu. Durant l’últim any, prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments hi han donat suport.

Actualment, la iniciativa s’ha introduït a diversos àmbits sectorials, com ara l’empresa, la sanitat, la justícia, l’esport o els Instituts d’Educació Secundària, on ha tingut també una molt bona acollida.

“Quan canviem de llengua per educació ens equivoquem”

ENTREVISTA_Marcel Pellejà és el responsable del Voluntariat per la Llengua a Barcelona. Va començar a peu de carrer com un voluntari més i ara es dedica a gestionar el projecte. Hi creu fermament i en destaca els avantatges, no només per als aprenents, sinó també per als catalanoparlants. Assegura que la societat en general hi surt guanyant.

Es diu que el Voluntariat per la Llengua es va pensar per ajudar els aprenents a practicar el català i ha acabat ajudant també els propis catalanoparlants. Ho comparteix?
Totalment. El projecte té molts avantatges. Els aprenents poden practicar la llengua catalana mentre que els voluntaris catalanoparlants s’adonen que no hi ha cap raó per no utilitzar-la, ja que se’ls entén. Això canvia els hàbits del catalans, que quan veiem una persona de fora de Catalunya canviem automàticament de llengua.

Per educació…
Ens equivoquem. Durant tots aquests anys de Voluntariat per la Llengua he pogut comprovar que els aprenents ens diuen el contrari. “Cada vegada que canvieu de llengua, que l’amagueu, ens esteu fent un lleig”, asseguren. I això fa reflexionar els catalanoparlants i fa canviar els seus hàbits, perquè després ho apliquen al seu dia a dia. No podem pressuposar que no ens entenen si parlem en català, perquè sovint estem fent un lleig canviant de llengua. És per això que els voluntaris també hi surten guanyant.

I la societat en el seu conjunt…

Així és. L’aprenent té un espai on pot practicar el català i el voluntari creix personalment i s’adona que no cal que amagui la seva llengua. El Voluntariat per la Llengua fa perdre aquests hàbits. Els catalanoparlants estan canviant les seves conductes aquí i a la resta de la seva vida i això repercuteix en la societat. La gent cada cop parla en català amb més naturalitat. Si no se’ns entén ja canviarem de llengua, però fer-ho preventivament no cal.

El context polític està enfortint el sentiment nacional. Això es tradueix en un augment de voluntaris per la llengua?

No sé si hi ha pujades o baixades. A Catalunya es fan 10.000 parelles lingüístiques a l’any. En termes polítics, potser sí que hi ha participants que tenen aquest tipus de motivacions. Però nosaltres pensem que això és una manera simpàtica, relaxada i desenfadada de fer llengua i de fer cultura. Volem fugir una mica de la política perquè aquí practiquem la llengua. I és que, malauradament, molts aprenents no ho poden fer durant el seu dia a dia per culpa dels mals hàbits dels catalanoparlants.

0000000000000

000000000000

Tres parelles, el mateix objectiu

Línia Sants comparteix una jornada amb sis participants del Voluntariat per la Llengua

La història de l’Adrián Murga i l’Eulàlia Silvente va començar fa només un mes amb un joc de targetes. “La primera trobada va ser a la Casa dels Entremesos on ens van repartir uns papers amb un animal dibuixat i es tractava de trobar la nostra parella”, comenta l’aparellador toledà. La imatge d’un bou els va unir com a parella lingüística i des d’aleshores han compartit més d’una canya i ja han fet plans de futur com anar a patinar, assistir a un concert de música clàssica o fins i tot ajudar-se a fer els forats per a penjar una prestatgeria. I és que qualsevol excusa és bona per practicar el català.

Per a aquesta voluntària provinent del Montseny “és molt positiu que algú vulgui aprendre català perquè molta gent aposta per estudiar anglès, francès o rus perquè amb el castellà ja els entenen a tot arreu”. De fet, tal i com comenta l’Adrián, “hi ha llocs, com les Rambles, on és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”.

Asseguda a la terrassa d’un bar, la Pamela Campoverde, una estudiant d’origen equatorià, manté una conversa amb la seva voluntària, l’Isabel Baeza, sobre l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua davant d’un interlocutor estranger. “El que em fa sentir discriminada és que la gent em senti parlar en català i em contesti en castellà”, comenta la Pamela. Els aprenents que participen al Voluntariat per la Llengua coincideixen en destacar les dificultats que tenen per poder conversar en aquest idioma. “Diuen que et parlen en castellà per ajudar-te però jo sempre dic que així no m’estan beneficiant”, destaca la futura dissenyadora.

Per la Isabel, veïna de Sant Boi i filòloga, “costa molt no canviar de llengua perquè tenim la idea que som poc respectuosos si no ho fem”. Es tracta d’un sentiment compartit entre els voluntaris, però la Pamela hi fa un incís: “Jo sé que no sóc catalana però m’estimo aquesta llengua i m’entristeix que els catalans no defensin el seu idioma perquè amb el temps es perdrà”.

La Pamela i l’Isabel només s’han vist tres vegades però han connectat de meravella. “Estem començant però estic encantada perquè la veig amb tantes ganes d’aprendre…”, comenta la voluntària.

Els que sembla que es coneguin de tota la vida són en Ferran Castilla i la seva aprenent, la Maria Isabel Pereyra. Originària de l’Argentina i periodista de professió, el seu primer contacte amb el català va ser precisament a la ciutat de la Plata. “Em vaig casar amb en Jordi, que era de Catalunya però es considerava totalment castellanoparlant i no volia tenir res a veure amb el català. Un dia vaig haver de fer un reportatge sobre un casal català i m’hi va acompanyar. Després de tres anys de resistència a l’idioma va ser escoltar ‘Bon dia’ i posar-se a plorar”. Per la Maria Isabel aquest va ser un punt d’inflexió perquè “vaig veure la part emocional de la llengua, com hi connectes, i vaig decidir posar-me a estudiar”.

Un temps més tard, el destí la va fer creuar el Pacífic per venir a Barcelona i després de dotze anys a la ciutat va decidir intentar, per tercer i últim cop, treure’s el nivell C de català. Segons explica la Maria Isabel, “tenia molts problemes de fluïdesa i vaig demanar un voluntari molt estricte i em van presentar el Ferran, el qual m’ha ajudat a treure’m el títol”.

“Des del mes de gener hem anat al Palau de la Música, al Liceu i a l’Auditori, he conegut el Museu d’Història i el MNAC i m’ha explicat la història dels edificis modernistes de la ciutat”, comenta la periodista.

En Ferran té clar els beneficis que ha extret d’aquest programa: “A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la cultura catalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor perquè he conegut a una gran persona”. En aquest sentit, els aprenents no es volen perdre l’oportunitat de viure el Voluntariat per la Llengua des de l’altra banda i asseguren que “si arribem al nivell suficient de català algun dia també farem de voluntaris”.