Aquests dies Yáñez ha fet de professor a través de Youtube i les xarxes socials. Foto cedida
Els professors d’escoles, instituts i universitats han hagut d’adaptar-se, per força, a la docència virtual perquè els alumnes poguessin continuar la seva formació en temps de coronavirus. Ha estat una tasca farragosa, però no han tingut una altra opció. En canvi, els qui es dediquen a impartir cursos que se surten del circuit de l’ensenyament oficial s’han trobat en una situació diferent.
Marcos Yáñez, professor freelance d’història de l’art al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc i veí del barri, ha deixat de rebre els ingressos corresponents a les seves classes i, per tant, podria haver deixat de costat aquesta tasca durant el confinament. Però no ha estat així. Des del principi, els alumnes li van fer saber que volien continuar aprenent a casa i, de fet, ell “trobava a faltar fer classe”, reconeix.
Va començar fent una publicació diària a Instagram (@larocadesisifo) i a Facebook: seleccionava una obra d’art i en feia una explicació “més personal i més poètica”, diu, que les que acostumava a fer a les classes. Aquest mes de maig, però, ha volgut fer un pas més i s’ha atrevit amb els vídeos de YouTube. El dia 14 va publicar el primer, sobre art modern i avantguarda artística, i va seguir amb un sobre Rafael, per després oferir una sèrie de quatre vídeos parlant de la pintura impressionista.
“Procuro que no siguin ni massa tècnics ni massa improvisats”, explica sobre aquestes peces d’uns cinc minuts de durada. En aquest sentit, afegeix: “Soc conscient de com és YouTube; prefereixo fer quatre vídeos de cinc minuts que no pas un de vint”. De moment, els vídeos estan tenint bona rebuda entre els alumnes, que escriuen a Yáñez per agrair-li que els faci i, fins i tot, li donen idees. Tot i això, el professor admet que aquest format no pot substituir les classes: ”Normalment dedicaria un trimestre sencer a l’impressionisme, i ara l’he condensat en quatre vídeos”, comenta.
“SOC UN ANIMAL D’ESCENARI”
Yáñez considera que, per a ell, el confinament ha tingut tant aspectes negatius com positius. Tot i que no nega la preocupació òbvia pels ingressos, assenyala que també és professor de filosofia i de cinema i, com a tal, agraeix haver pogut “veure moltes pel·lícules i analitzar-les amb deteniment”, cosa que no podia fer amb “el ritme diari” d’abans.
El que no perdona d’aquests últims mesos és haver-se estat lluny de les aules. “Soc un animal d’escenari”, afirma. “Quan faig classe, no sento que estigui treballant: sento que estic parlant sobre coses que m’apassionen i m’ho passo d’allò més bé”, conclou, convençut.
