Alguns dels menors no acompanyats del Centre Nur durant un dels actes que Esquerra Eixample Acull va organitzar. Foto: Esquerra Eixample Acull

Han sortit a totes les notícies, i amb raó. Les 34.000 morts al Mediterrani dels darrers sis anys han ocupat moltes pàgines dels mitjans de comunicació. Davant d’aquesta immensa xifra, la reacció social sovint es tradueix en l’oblit després del primer impacte, com si tot això no estigués passant.

Lluny de situar-se al costat de la indiferència, fa un temps que veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixample van organitzar-se i van crear una entitat, batejada amb el nom d’Esquerra Eixample Acull, per combatre l’estigmatització racial a partir del respecte i la voluntat veïnal.

La història d’aquesta organització comença amb l’arribada del Centre Nur a l’Esquerra de l’Eixample. L’equipament va obrir per l’increment d’arribades de menors estrangers no acompanyats a la ciutat que hi va haver durant la primera meitat del 2018.

El Centre Nur va ser un dels equipaments oberts d’emergència després de les imatges on es veien menors dormint a les comissaries. D’aquesta manera, i en mig d’aquest context, era d’esperar que l’obertura del centre no passés desapercebuda pels veïns de la zona. “Vam veure molts joves, d’un dia per l’altre”, recorda Josi Mirandes, responsable del projecte. “Ens vam apropar a parlar amb ells, perquè no ens havien informat de res. A partir de llavors vam començar a fer propostes”, afegeix.

RESPONSABILITAT VEÏNAL
“Els vam proposar que vinguessin a un dels mercats que fèiem”, explica la veïna. Cada quinze dies, l’Esquerra de l’Eixample organitza el Mercat de Pagès, un punt de trobada per a totes les entitats del barri. “Ells també eren veïns”, remarca la veïna. Els joves s’hi van apuntar i van cuinar Harira, una sopa típica del Marroc. “Aquell dia en van venir 15 i al següent mercat 15 més”, diu Mirandes.

Josefina Mirandes: “Són joves dels nostres barris, però amb una marginalitat brutal”

Per a alguns, el centre no suposava cap problema. “Tot i això, ens preocupava que es fomentés una imatge dolenta dels joves”, assegura. I és que cada cop són més comuns els discursos racistes que, amb l’arribada de refugiats, intenten relacionar-los amb la delinqüència. Cal recordar episodis on grups de gent s’han manifestat a davant d’alguns centres o han agredit els joves. Per això, els veïns i veïnes del barri sentien la responsabilitat d’evitar-ho. “Ja havíem vist el que havia passat a altres ciutats”, argumenta Mirandes.

ESPAI D’ACCIÓ I REFLEXIÓ
El centre, que va obrir a l’octubre del 2018, va tancar al maig del 2019, només un mes després del dinar al mercat. Si bé els veïns entenien que l’equipament era d’emergència, els va saber greu perquè “els joves van perdre totes les relacions i arrels que havien fet”. El mateix mes de maig es va fer una reunió per conèixer més la situació dels menors i de tots els refugiats. “Vam veure necessari informar de les raons per les quals marxen dels seus països o què passa amb ells després de la pastera”, diu Mirandes. A la sessió hi van anar 30 persones. Més endavant van fer una segona trobada i han continuat fins avui. “Ara som un grup sòlid de veïns que volem treballar el concepte d’acollida”, explica Mirandes. “El grup, però, també serveix per reflexionar sobre com ens comportem nosaltres, els veïns”, afegeix.

El projecte no només ha funcionat per debatre. A mitjans d’aquest passat mes de gener, a Esquerra Eixample Acull va arribar una notícia preocupant. Houssan, un dels joves que havia estat al dinar del mercat, va fer 18 anys i el feien fora del centre on estava. Com acostuma a passar en aquests casos, li era difícil trobar un lloc on viure, malgrat poder pagar el lloguer. “Ens vam moure i vam trobar una senyora que tenia lliure l’habitació del seu fill”, explica Mirandes. “Jo vaig acompanyar-lo a conèixer la senyora, estava molt emocionat. La mare d’en Houssan va parlar per videotrucada amb la dona per agrair-li que acollís el seu fill”, afegeix. Només venen aquí per buscar un futur millor”, afegeix Mirandes.

“Us demanem que no us aparteu quan ens veieu pel carrer. No us agafeu la bossa amb força quan passem pel vostre costat”. Aquestes paraules van ser d’un dels joves refugiats en una de les xerrades. Ara, un petit grup de veïns i veïnes volen continuar aquest projecte, a través de trobades mensuals. “Només visibilitzem la situació de joves que viuen al costat de nosaltres i que pateixen una marginalització brutal”, conclou la veïna.