Un dia laboral al Mercal dels Encants. Foto: Línia Eixample
El Mercat dels Encants ha viscut en una muntanya russa de bons i mals moments des que va esclatar la pandèmia. El seu president, José Nebot, recorda que fa un any hi havia cues per entrar al mercat. “Suposo que era perquè hi havia més necessitat d’estar al carrer i perquè hi havia confinament perimetral”, recorda Nebot sobre una situació que, malauradament, ara ha canviat força. Des de l’estiu, assegura, “no hi ha alegria” entre les parades. Tal com afegeix, “la limitació de l’aforament és ara del 70%, però estem molt lluny d’arribar a aquest”. Un exemple, subratlla, és que aquest dilluns a la tarda el mercat estava només al 35% de l’aforament.
Els mals temps que travessen aquestes mítiques instal·lacions també s’evidencien en les parades que han desaparegut durant la pandèmia. Tal com diu, arran del confinament en van tancar un 20% i no han tornat a obrir. Un altre fet que descriu aquest capítol negre és la falta de motivació que es respira entre els treballadors.
“Alguns venen uns dies i altres venen uns altres. No existeix una continuïtat ni alegria per venir a treballar”, recalca Nebot, qui assegura que quan plega a les vuit del vespre ja no hi ha ningú. La raó, afegeix, és que hi ha persones que recullen abans d’hora perquè no tenen prou ànims per acabar la jornada.
Tirar endavant
Les dificultats que comparteix Nebot també s’evidencien parlant amb alguns dels paradistes del mercat. Adbul Chekror, que té una parada de diferents articles de segona mà, recorda que l’augment de casos ha fet baixar força el nombre de clients. I el pitjor és que aquesta tendència es tradueix amb no guanyar gairebé res. “El que guanyo em serveix per cobrir despeses, però no tinc beneficis”, lamenta.
Per part seva, l’Oriol Fuster, que té una parada de bijuteria, assegura que ha perdut el 30% de les vendes. “Nosaltres ens estem salvant, però costa tirar endavant”, reconeix sobre una situació que ha fet que a la seva parada també hagi desaparegut la motivació. Tal com admet la seva mare, la Julia, no saber mai com aniran les coses, els fa “passar de tot”. “Si ve gent, doncs bé i si no, també”, lamenta amb pessimisme, però, per sorprenent que sembli, sense perdre del tot l’esperança. La raó? El mercat, recorda, va passar per una situació econòmica pitjor quan es va traslladar el 2013 i, amb el temps, va tirar endavant. “Si en aquells moments vam poder amb allò, també podrem remuntar ara”, conclou.
