Bodega d'en Rafel

La Bodega d’en Rafel, plena de clients un dia de la setmana passada. Foto: Línia Eixample

La quantitat de clients que hi havia a La Bodega d’en Rafel dijous passat feien que no semblés un dia qualsevol d’entre setmana a mig matí. Des que en Rafel Jordana, propietari de l’establiment, va anunciar fa poques setmanes que abaixarà la persiana per sempre en els pròxims mesos després de 34 anys darrere de la barra, ha fet, tal com explica el seu client i amic, Xavier Cortés, que “molts clients vinguin per veure’l”.

Assegut en una de les taules de la bodega, el restaurador reconeix que són diverses les raons per les quals ha decidit tancar. “Tinc 64 anys, la gestió de la Generalitat de la pandèmia ha estat nefasta, els lloguers són molt alts a Sant Antoni i ha arribat el moment de passar més temps amb la meva família”, indica Jordana, qui alhora remarca la importància que hi hagi bars i restaurants com aquest en un barri com Sant Antoni, cada cop més gentrificat, perquè “hi ha d’haver-hi llocs on la gent de la ciutat no pagui preus abusius”. A part del caliu que se sent a l’establiment, on, segons Jordana, “es tracta la gent com a casa”, la Bodega d’en Rafel destaca per ser un lloc on hi té cabuda un públic variat: jubilats, treballadors i també els joves, que venen sobretot a la nit. “Llavors és quan em dic: ‘Soc el més vell de tots!’”, diu el restaurador enmig del rebombori característic del local i al qual sembla que està acostumat. Un ambient que és part de l’essència de la bodega, a banda dels plats estrella: el pernil i els formatges.

Els inicis

Fa 34 anys, Jordana no imaginava el recorregut que ha acabat fent. “Treballava al món de la publicitat i en casar-me amb la Maria, vaig començar a treballar aquí amb els meus sogres”, recorda. “En principi vaig venir per tres mesos sense pensar que em quedaria tants anys”, afegeix. Amb aquell record ara ja llunyà, Jordana insisteixi que no recomana la restauració a ningú “perquè és molt dura”. “Treballo una mitjana de 15 hores al dia”, afegeix. Tot i això, són molts els bons moments que ha viscut des d’aquí.

“Em quedo amb quan vaig veure per televisió que Barcelona estava nominada per acollir els Jocs Olímpics o amb la victòria del Barça a Wembley”, diu Jordana, qui paral·lelament explica que un dels pitjors dies va ser quan va morir la seva mare el passat Sant Jordi. “Vaig dir-me que no val la pena invertir tantes hores aquí mentre em perdo coses fora”, conclou mentre atén de nou una clientela que el té com un referent.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram