Els horts urbans és la principal activitat que els veïns tiren endavant a l’Espai Germanetes. Foto cedida

A finals de gener del 2014 començava a funcionar de forma regular amb gestió veïnal una part de l’actual Espai Germanetes, l’illa situada entre els carrers Viladomat, Comte Borrell i Consell de Cent, després d’una llarga reivindicació –gestada a partir del 15-M– perquè els veïns poguessin gaudir del solar de l’antic convent de les Germanetes, que feia gairebé una dècada que estava buit.

Han passat set anys des d’aquell moment i avui Germanetes s’ha consolidat com un dels espais referents del barri, un lloc que ha aconseguit teixir una xarxa veïnal que a l’Esquerra de l’Eixample no ha estat fàcil d’articular, però que en els darrers anys ha fet passos endavant. L’espai, cedit per l’Ajuntament, té una marca pròpia i definida: els horts urbans. I és que Germanetes s’ha convertit, a través de l’anomenat Espai Nur, en tot un referent de la petita agricultura urbana gràcies a l’esforç diari de diferents veïns. Un d’ells és en Joan Marc Montserrat, que explica que el balanç de tot el que s’ha aconseguit és “molt positiu”. “Germanetes ha esdevingut un espai que va més enllà de la dinàmica d’un hort comunitari. S’hi fan activitats culturals, vermuts… I serveix per canalitzar diferents reivindicacions”, afegeix Montserrat. I és que actualment Germanetes acull gairebé una desena de projectes, entre els quals hi ha el Mercat de Pagès, l’Aula Viva, el Banc de Recursos, la compostadora Revolta o l’Espai Agroecològic.

El creixement del projecte no s’atura i a finals d’any es van fer unes obres per urbanitzar la zona buida que havia acollit els barracons de l’Institut Viladomat. Una part és pública amb bancs i jardineres i l’altre és per fer més horts urbans. Els veïns no acaben d’estar satisfets sobre com ha quedat i diumenge van debatre sobre dues propostes –una d’un grup d’estudiants d’arquitectura i l’altra de l’associació Perpetual Lab– que busquen que no hi hagi dos espais diferenciats.

LA GUARDA
Qui també té un paper destacat en el dia a dia d’aquest projecte veïnal és la Mireille Malady, que viu en un pis amb vistes en aquest oasi veïnal del barri. El va comprar l’any 1992 i abans de firmar l’Ajuntament li va confirmar que aquell espai tenia la qualificació de zona verda. Ella fa un any que s’ha implicat de forma diària en la gestió de l’espai i és l’encarregada de tancar la porta cada dia. “Durant aquest any m’he adonat de l’esperit de barri que es respira aquí”, explica Malady, que valora molt positivament “la cultura de l’intercanvi que hi ha”.