Un concert al bar Prize. Foto: Facebook (Flavio Rigatozzo)
El bar Prize corre perill. La nova propietat de l’edifici del carrer Floridablanca, 130, on hi ha aquest emblemàtic establiment des de fa tres dècades, vol posar fi a un dels locals amb més personalitat de Sant Antoni. La intenció de la immobiliària a qui ara pertany la finca és renovar-la i fer-hi pisos turístics, segons el propietari del Prize, conegut al barri amb el sobrenom de Xavi Prize. “Jo els molesto i per això em volen fer fora”, denuncia.
La notícia ha estat com un gerro d’aigua freda per als veïns, que s’han afanyat a mostrar el seu suport al Prize. De moment, unes 500 persones i una quinzena d’entitats han signat un manifest d’oposició al desnonament del bar. També han convocat un acte de protesta a les portes del local aquest dijous a dos quarts de nou del vespre.
Un espai de trobada underground
“L’espai Prize no és un bar, és el nostre espai de trobada i relació, el nostre refugi”, diu el manifest. Un dels clients habituals i amics d’en Xavi, en Miki, de 27 anys, assegura que entrar al Prize és “com entrar a casa”.
En Xavi va arribar a aquest local quan tenia precisament l’edat d’en Miki. Acompanyat dels seus pares, va obrir un bar de menús. Al cap de tres anys, la seva mare es va veure obligada a deixar els fogons per motius mèdics, i en Xavi i el seu pare van continuar plegats tres anys més. Fins que va arribar el moment que el fill prengués les regnes del negoci, que es va convertir en un bar de copes. “Aleshores és quan volo sol”, diu.
A partir del 1999, recorda, va començar a “allargar les nits”. Els anys següents arribarien els concerts, els espectacles, les festes i algun after. El bar esdevindria, per tant, el Prize underground i canalla que coneixem ara. Sense oblidar una de les claus de la seva història: la implicació amb la Festa Major de Sant Antoni. Per al Miki, de fet, “el Prize és el centre de la festa del barri”.
En defensa del barri que volen
La defensa del Prize encapçalada per veïns i entitats és en realitat la defensa d’un model de barri que es perd. “Si tot queda en mans de fons d’inversió, al final al barri no hi haurà veïns, només turistes”, apunta en Miki, que ajuda en Xavi a seguir la conversa quan el venç l’emoció.
El propietari del Prize se sent indignat amb la situació que està vivint. Després de gairebé trenta anys al mateix local, en règim de lloguer, la propietat “de sempre” li va dir que calia fer unes reformes a l’edifici. Durant la pandèmia, tenint en compte l’afectació que va tenir en l’oci nocturn, li van permetre endarrerir-se amb el pagament. Però de cop, aquesta tardor, es va trobar que la finca havia canviat de mans i que la nova propietat li donava cinc dies per pagar 26.000 euros. En va pagar 22.000, però va rebre igualment una demanda per impagament. I ara es troba que el volen desallotjar sense indemnització.
Tant el Xavi com els veïns i entitats que li donen suport estan decidits a evitar el trist desenllaç. Esperen que la concentració de demà, dijous, sigui multitudinària i que serveixi d’alguna cosa. “Perquè sense l’espai Prize el barri de Sant Antoni perd una part de la seva identitat. Perquè sense l’espai Prize ens sentim totes més orfes”, sentencia el manifest.
