Agents de la policia espanyola intentant impedir el pas a gent que volia votar a l’Escola Ramon Llull. Foto: Andrea Zamorano / ACN

“Fa 50 anys que soc activista polític i aquella va ser l’experiència política més impactant de la meva vida”. Aquestes paraules són de Ricardo Huélamo, un veí de 74 anys del barri de Sagrada Família, que respon així quan se li pregunta pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Han passat tres anys d’aquella jornada històrica i Línia Eixample ha volgut parlar amb diferents testimonis que van viure aquell dia. Un d’ells és Huélamo, que recorda l’1-O com un dia que no oblidarà mai. “L’autoorganització de la gent i la voluntat política de voler votar va ser molt il·lusionant i va tenir un gran significat”, relata. Ell va viure la jornada a l’Escola Tabor, al carrer Cartagena. “Hi vaig ser des de les 5 del matí, després vaig anar a la Sedeta, perquè formava part de la comitiva que va acompanyar l’alcaldessa Colau a votar, i vaig tornar a la Tabor fins que es va fer el recompte a les 10 de la nit”, afegeix. Tot plegat, acaba, va tenir un significat “immens”, però afegeix que després els polítics no van estar a l’altura.

PERDRE UN ULL
Qui té un record molt viu d’aquell dia és Roger Español, el veí de l’escola Ramon Llull que va perdre un ull a causa del tret d’un escopeter de la Policia Nacional. “Han passat tres anys però que tot passés tan a prop de casa fa que el record sigui molt present. Cada dia que surto hi penso, especialment quan és 1 d’octubre”, explica Español.

Roger Español: “Han passat tres anys però el record de tot plegat és molt present”

Lògicament, el que més recorda Español de l’1-O és el moment en què va rebre l’impacte de la pilota de goma –el procés judicial per identificar els responsables policials segueix obert–, però també se li barregen records bons d’abans del fatídic moment. “Recordo la nit abans i el mateix matí, l’aire que es respirava. Hi havia esperança. Vam anar a fer una volta pel barri i després vaig baixar a votar”, relata. Més enllà d’això, però, també hi ha els “moments d’injustícia, de frustració per veure com s’enduien les urnes, quan no podies impedir el pas de les furgonetes, els cops de peu, el dolor i el tret amb la bala de goma”. Aquesta barreja de sentiments positius i negatius, diu, “sempre hi serà”. A banda, el que li va passar aquell dia també li ha acabat passant factura professionalment. “En aquell moment em faltava poc per acabar la meva carrera musical i aquell dia es va trencar tot. La meva futura carrera professional va quedar tallada”, lamenta.

Un altre testimoni de la jornada és el de la Rosa Maria Plans, veïna de Ciutat Vella que li tocava votar a l’escola Pau Claris, una de les que va patir més la violència policial. De fet, Plans estava situada en una de les escales de dins l’escola on es va acumular molta gent per protegir les urnes. Just a la del seu costat va ser on els antiavalots van carregar amb més força, amb la puntada voladora inclosa d’un dels agents. “Allò no va ser el pitjor. Recordo una dona caient per les escales que amb el cap anava impactant amb els escalons”, relata aquesta dona. Més enllà d’aquest moment, té molt fresca la memòria d’aquell dia. “Des del primer moment es palpava que les coses anaven de debò, que viuríem un dia dur on hauríem d’aguantar moments complicats. La gent, però, ho vivia amb serenitat”, relata Plans.

“No hi ha hagut coherència amb la gent que ho va fer possible”, diu una jove veïna

A banda de viure la violència policial de molt a prop, aquesta veïna recorda l’1-O com el dia que va “cristal·litzar” tota la seva militància política i les seves conviccions. “Vaig notar que feia el que havia de fer i que era on havia de ser, tot i que en tot moment també vaig tenir la sensació que allò no ens duia enlloc però que calia fer-ho encara que no ens portés a l’objectiu final”.

POLICIA INVESTIGAT
Algunes de les actuacions policials d’aquell dia encara estan sent investigades, com per exemple el cas d’Español. També el de l’agent antiavalots de la Policia Nacional que va clavar una puntada de peu voladora contra dos votants que eren en una escala de l’Escola Pau Claris. Segons va avançar Betevé, l’agent identificat per l’acusació particular, que és el col·lectiu d’advocats Irídia, és el que va clavar la puntada de peu. Per aquest motiu, el policia haurà de declarar per segona vegada després que així ho hagi ordenat el Jutjat d’Instrucció número 7. El primer cop que va declarar, al febrer, va negar que fos ell l’autor de la puntada.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram