Els estrangers que tenen pisos a la Sagrada Família s’han multiplicat per cinc els últims quinze anys. Foto: Arxiu
La crisi per accedir a l’habitatge es pot analitzar des de moltes perspectives. Últimament, el focus de la Casa Orsola ha concentrat les protestes en la regulació dels lloguers de temporada i en la necessitat d’augmentar el parc d’habitatges públics a la ciutat. Però una de les anàlisis que també destaca és la que té a veure amb el perfil de propietari que tenen molts pisos i edificis de l’Eixample, ja que sovint els fons d’inversió o els particulars que els compren són estrangers.
L’informe de l’Ajuntament de la població de Barcelona segons el lloc de naixement i nacionalitat indica que el 2009 a l’Eixample hi havia 110.969 propietaris de nacionalitat espanyola i que el 2024 en són 108.068. En canvi, el 2009 hi havia 1.735 propietaris estrangers al districte i ara en són 8.065. Les mateixes dades, però centrades en la Sagrada Família, diuen que el 2009 hi havia 22.366 propietaris de nacionalitat espanyola i el 2024 eren 21.647. I pel que fa als propietaris de nacionalitat estrangera, el 2009 eren 286 i el 2024 eren 1.455.
L’evolució de les dades mostra la tendència cap a un perfil de propietari estranger. Lògicament, els pisos del barri i el districte són eminentment de persones nascudes a Espanya, però l’augment de propietaris de l’estranger s’ha multiplicat per cinc a la Sagrada Família, i al conjunt de l’Eixample, durant aquest període de temps, mentre que els propietaris autòctons s’han reduït.
Aquest fet és una de les cares de la crisi de l’habitatge actual. Entitats i sindicats denuncien la falta de pisos públics i demanen la regulació de compra d’edificis per part d’estrangers que no hi viuran i els llogaran a preus que els veïns de l’Eixample no poden pagar.
El paper de la ‘Golden Visa’
Un dels factors que ha provocat que molts estrangers comprin habitatge a Catalunya és l’anomenada Golden Visa. Es tracta d’un visat d’or que permet obtenir la ciutadania o el permís de residència a canvi, entre d’altres, d’una inversió immobiliària de 500.000 euros.
L’abril del 2024, però, el govern de Pedro Sánchez va anunciar que suprimiria aquest visat en el termini d’un any, una mesura que l’alcalde Collboni ja va celebrar llavors. Ara, pocs mesos abans de la seva eliminació, les dades del Ministeri d’Assumptes Exteriors publicades per l’ACN indiquen que entre el gener i el novembre del 2024 es van concedir 314 permisos de residència a estrangers per la compra d’habitatges de més de 500.000 euros a Catalunya, una xifra rècord.
