L’Orxateria Sirvent es prepara per a l’època de més feina de l’any. Foto: Línia Eixample
Amb l’arribada de la calor, el carrer Parlament s’omple de veïns i turistes que, més enllà de buscar l’ombra dels arbres de la zona, busquen gaudir d’un dels refrigeris de més fama de Barcelona. A la porta de l’Orxateria Sirvent és habitual veure cues que s’allarguen, sobretot les tardes i els caps de setmana, amb desenes de persones que esperen el que faci falta per prendre’s una de les seves orxates.
És, sens dubte, una de les millors de Barcelona. La seva oferta gastronòmica la completen els granissats i gelats artesans que venen d’abril a novembre, i els torrons, també artesans, que fan d’octubre a gener i que situen l’establiment com un dels més icònics de Sant Antoni, amb gairebé cent anys de trajectòria. En mig del moviment que genera la botiga, trobem un instant de tranquil·litat per conèixer la clau del seu èxit, aprofitant que el primer cap de setmana d’abril reobrien després de tres mesos de vacances.
Dídac Mullor Sirvent, mestre orxater i quarta generació al capdavant del negoci, ens rep per ensenyar-nos l’orxateria des de dins. Té una estètica que ens trasllada al segle passat, amb poques taules, una barra llarga sobre la qual pengen imatges de copes variades de gelats i un obrador, al fons, on elaboren els productes. Es tracta d’un conjunt d’indicadors que deixen entreveure l’esperit tradicional del negoci i que avancen que la fama de l’orxata que tastarem després és totalment merescuda.
El negoci històric és tota una icona de la ciutat i sovint es formen cues per tastar els seus productes. Foto: Línia Eixample
Respectant la tradició
“La nostra història comença el 1928, quan el meu besavi va venir de Xixona (Alacant) i va obrir una primera botiga molt petita al carrer Freixures, al costat del Mercat de Santa Caterina”, comença recordant Mullor. “Després, l’any 1943, vam deixar aquell local i vam venir aquí, al carrer Parlament, i entre finals dels 90 i principis del 2000, vam obrir una segona botiga al carrer Balmes”, afegeix. Des de llavors, són tot un referent a la ciutat.
“La nostra essència i el que ens ha portat fins aquí és seguir amb les nostres fórmules tradicionals”, confessa Mullor. “Tenim gelats clàssics de sabors clàssics i l’orxata la continuem fent com fa 80 anys. L’única diferència és que abans es feia tot a mà amb un molí que triturava la xufa i ara està tot mecanitzat”, detalla.
Aquesta manera de fer no només es percep en els seus productes, sinó també en el traspàs de l’ofici de generació en generació, en un moment en el qual força comerços històrics tanquen per la manca de relleu. “En el nostre cas no ha passat ni passarà perquè, tot i que jo vaig estudiar Dret, m’agradava més estar a la botiga que fer d’advocat. A més, és maco seguir la tradició familiar”, apunta.
Fent un balanç d’aquest primer mes de feina del 2025, Mullor avança que “ha estat una arrencada prou bona”. “Sempre que el temps acompanya i fa calor, no ens falta la clientela”, celebra. Per això, ara, el negoci encara l’època de més volum de feina, en la qual arriben a vendre fins a 400 litres d’orxata al dia.
