El 1973 l’edifici va guanyar quatre plantes gràcies a una gran reforma. Foto: Línia Eixample
Les Setmanes d’Arquitectura 2025, un cicle d’exposicions, visites guiades i tallers dedicats a la divulgació de l’arquitectura de la ciutat ja està en marxa.
Enguany, a l’Eixample, hi participen un total d’11 espais, molts dels quals són llocs àmpliament reconeguts. Amb tot, però, hi ha edificis que passen desapercebuts en el dia a dia malgrat el seu valor patrimonial. Un exemple és l’edifici on hi ha el Goethe-Institut, que enguany forma part del programa, i que també es coneix com l’edifici Herder.
Arquitectura d’oficina
Ubicat al xamfrà de Roger de Flor i Provença, l’edifici era un orfenat propietat de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família de Bordeus. El 1961 el fundador de l’editorial alemanya Herder va comprar el terreny amb l’objectiu d’enderrocar l’antic complex i construir-hi una nova seu, però l’arquitecte a càrrec del projecte, Josep Ribas, va optar per conservar els murs, tot i que a nivell estètic es va fer una modernització de la façana molt important, al mateix temps que es va reformar l’interior.
Així, es va transformar el bloc sencer per dotar la façana d’un aire industrial i modern. A més, Ribas va fer noves finestres i obertures, i va reestructurar l’interior per fer zones de treball en grans espais oberts, una modificació que va tenir tant d’èxit que, anys després –el 1973–, la propietat va apostar pel projecte de Ribas de fer una ampliació de quatre noves plantes.
El 2014, el propietari de l’edifici, Raimund Herder, va llogar les tres primeres plantes al Goethe-Institut, una institució cultural oficial del govern d’Alemanya que té com a objectiu promoure la cultura, la llengua i la identitat del país de la mà d’altres institucions catalanes. A banda, l’editorial Herder també hi té les oficines.
Patrimoni desprotegit
Per Josep Maria Boronat, president de l’Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònica, la reformulació feta per Ribas representa un “exemple clar de l’arquitectura dels anys seixanta i setanta que, en aquest cas, és molt característica per la forma en què es van introduir blocs com aquest a la trama d’edificis modernistes i del segle passat de l’Eixample”.
Seguint aquest fil, Boronat insisteix en la manca de reconeixement i de protecció que pateixen edificis com el Herder, ja que creu que han caigut a l’ombra del passat modernista barceloní. “La gent només es pensa que el passat modernista és el que té valor patrimonial, però casos com el Herder demostren que encara hi ha un patrimoni igual d’important, però que no és tan reconegut”, sentencia.
