El Soul Backpackers, l’alberg de l’Ignasi Gubert i el seu soci, fa moltes setmanes que està tancat a causa de la pandèmia de coronavirus. L’arribada i sortida de gent d’arreu del planeta, frenada en sec a finals de març, ha posat contra les cordes la viabilitat d’aquest petit establiment de 20 places situat al carrer Diputació. El seu, després de cinc anys tirant endavant un establiment pel qual van pagar un traspàs i paguen un lloguer mensual, és només un exemple del delicat moment que viu el sector turístic de la ciutat.
“Al principi vam pensar que tot això duraria poc però ja fa dies que veiem que encara queda molt i no tenim cap certesa que podrem tornar a obrir”, explica Gubert a Línia Eixample. De fet, dilluns que ve, tal com marca el pla de desconfinament dissenyat pel govern espanyol, l’alberg podria tornar a obrir. Els condicionants d’aquesta obertura, però, fan inviable que el negoci, format pels dos socis i per dos treballadors a qui s’ha hagut d’aplicar un ERTO, es pugui posar en marxa. “Un negoci com aquest no pot obrir al 30%. En el cas d’un alberg és inviable, perquè les habitacions són compartides, els lavabos també… De fet, tot és compartit”, diu Gubert. Deixant de banda les múltiples restriccions, l’ingredient fonamental perquè l’establiment pugui tirar endavant tampoc hi és ni hi serà a curt termini: els turistes.
TANCAR O ESPERAR
En aquest escenari, explica aquest jove empresari, hi ha dues opcions al damunt la taula: tancar ara o esperar i intentar aguantar. “Potser ara ja seria el moment de tancar veient el panorama però, al mateix temps, tens l’esperança que l’estiu ja és aquí i penses que s’ha de lluitar. Prendre decisions amb aquesta incertesa és molt difícil”, afirma. De moment, afegeix, ell i el seu soci aguantaran fins a les portes de l’estiu i llavors prendran una decisió. “És una situació delicada perquè tancar és perdre-ho tot. Això té un valor, tenim una llicència turística…”, afirma. “Perquè el negoci vagi bé necessito la normalitat, no la nova normalitat”, afegeix.
Sobre la qüestió de les ajudes de les administracions, Gubert pràcticament ni hi entra perquè té molt clar que serveixen de poca cosa. “No hem rebut ni cinc. Ni per al lloguer, ni les factures… Les despeses hi segueixen sent”, afirma. El seu discurs, però, no es basa en la queixa i diu que, el que sí que té garantit, és que d’aquesta situació potser en sortirà “pelat però no endeutat perquè no devem diners a ningú”. De moment el que queda clar és que aquest jove empresari no es rendeix i això ja és una petita victòria.
