Meritxell Cascan és una infermera d’urgències de l’Hospital Clínic amb 22 anys d’experiència. Foto cedida

“La situació ens supera a tots però dins del caos hem funcionat molt bé”. Aquestes paraules són de Meritxell Cascan, una infermera d’urgències de l’Hospital Clínic amb 22 anys d’experiència. Cascan ha parlat amb Línia Eixample per relatar com està vivint, des de la seva feina, la pandèmia del coronavirus.

“Hem tingut moments on ha faltat material i hem treballat amb condicions que no eren les idònies, però l’hospital ha fet una molt bona feina per intentar aconseguir recursos a través de tots els mitjans”, assegura. El seu és un discurs que transmet seguretat i un missatge positiu. Explica que el component emocional, en situacions com aquestes, és clau. En aquest sentit, diu que una de les millors coses que han fet a l’hospital, amb la gent amb qui treballa, és crear un grup de Whatsapp perquè tothom es doni suport emocional. “Hem fet molta pinya, tots ens hem ajudat”, explica. Cascan també remarca que aquests dies cal valorar més que mai la tasca del personal que no és mèdic. Parla de la gent de la cuina, de la neteja, d’administració…

“UNA PEL·LÍCULA DE FICCIÓ”
Cascan explica que hi ha moments que tot plegat sembla “una pel·lícula de ficció”. “No ens podíem imaginar que això passés, però a urgències estem acostumats a un nivell d’estrès”, afegeix aquesta infermera. Tot i la pressió d’aquests dies, explica que quan està treballant s’oblida de tot el que està passant, però quan torna a casa i veu les notícies topa amb la realitat. Les seves paraules transmeten, en tot moment, un compromís absolut amb la seva feina. “No crec que ara siguem herois. M’he enfrontat a malalties infeccioses que han posat en risc la meva vida”, diu.

Tot i que està acostumada a treballar en situacions adverses, Cascan lògicament viu aquest moment amb les emocions a flor de pell. Diu que una de les coses que es fan més dures, pel fet d’haver de fer la seva feina tan protegida, és “no poder somriure a la gent ni fer-los abraçades”.

Abans d’acabar, aquesta infermera d’urgències destaca el comportament de la gran majoria de gent que ha hagut d’anar d’urgències al Clínic. “Els dies de més afluència els malalts han tingut molt de respecte per tot i han entès la situació, tot i que hi ha gent que s’ha hagut d’esperar 10 hores per ser atesa”, diu.

Les seves paraules transmeten un missatge positiu. És per això que, preguntada per alguna història personal que recordi especialment d’aquests dies, cita la d’un home d’uns 40 anys. “Va arribar que no estava greu i en pocs dies va empitjorar molt. En una de les radiografies hi havia un pulmó que ni es veia i el van haver d’intubar. Fa dos dies el vaig veure i ja no estava intubat, estava despert i parlava. Veure’l despert em va calmar”, conclou Cascan.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram