A Barcelona i a l’Eixample, una vegada més, es prioritza la construcció immobiliària pel davant de la història i dels ancestres. En aquest cas, és l’enderroc d’una històrica gasolinera al carrer Provença, a la cruïlla amb Girona i Diagonal, que cedeix el solar i l’espai urbà perquè l’ocupin nous pisos i locals.

El que avui pateix el greuge de ser enderrocat per deixar pas a un nou bloc de pisos, els preus dels quals, segurament, no estaran a l’abast de la majoria dels ciutadans de Barcelona, és la benzinera GEDSSA, un establiment nascut l’any 1931 amb el nom de Diagonal Auto Service i regentat per la família Solanellas, amb Josep Maria Solanellas Mas al capdavant, dedicada al manteniment i abast de combustible dels nombrosos vehicles americans, de moda en aquella època, propietat de persones de la ciutat i del país. Així ho explica el llibre Història de les estacions de servei a Catalunya, de Ramon Balasch, Àngel Gustà i Daniel Romaní, que explora la transformació i l’expansió que han experimentat les gasolineres –que ha anat paral·lela a l’evolució de l’automòbil– i aborda, basat en la documentació i informació aportada per un important col·lectiu de professionals, la vida quotidiana i l’econòmica de Catalunya al llarg de tot un segle.

En la seva aportació, el llibre explica que la família Solanellas també era propietària de la gasolinera i taller American Auto Service, situada al carrer Balmes cantonada amb Diagonal, en què avui s’hi alça la majestuosa torre del Banc Sabadell que es veu des de tots els punts alts de la ciutat. Acabada la Guerra Civil espanyola, els negocis van perdre aquest nom a causa que el franquisme no admetia noms comercials no castellans, i van passar a dir-se GEDSSA.

L’enderrocament dels elements principals de l’estació de servei ha posat de manifest un mural publicitari de ceràmica corresponent a l’inici de l’activitat –que després va ser tapat en alguna de les reformes que s’hi van fer amb els anys– i que dona a conèixer en grans lletres el nom de l’empresa, els dibuixos de vehicles de l’època i el paisatge urbà d’aquells anys.

Foto i documentació: Ramon Balasch i Barcelofilia

per Santi Capellera i Rabassó