In Dance Studio, l’acadèmia de ball que s’ha instal·lat al local on hi va haver l’Ateneu Popular El Rec. Foto: Instagram (@instudiobcn)
La campanya veïnal Exigim espais, impulsada el 2013 sobretot per joves del Fort Pienc, va ser la llavor de la inauguració, un any més tard, de l’Ateneu Popular El Rec. Amb el convenciment que calia un equipament juvenil al barri, integrants del Casal de Joves Xiroc i d’Arran Fort Pienc, juntament amb altres veïns, van ocupar el juny del 2014 un local a Ausiàs Marc amb Roger de Flor on hi havia una antiga seu de Bankia. Aquell espai autogestionat va estar en funcionament durant quatre anys, fins que va ser desallotjat l’octubre del 2018. I ara, de tot allò, no en queda res.
Passant per davant del local actual, costa d’imaginar que allà hi hagués un ateneu popular fa només un lustre. Després d’anys tancat, l’espai va reobrir fa uns mesos amb un canvi de vida radical i amb el nom d’In Dance Studio. Es tracta d’una acadèmia de dansa d’estils urbans amb influència asiàtica, i s’hi fan classes de K-pop (pop coreà), hip-hop, locking i jazz-funk. Tot i que tothom pot apuntar-s’hi, l’activitat d’aquesta escola de ball s’adreça especialment a la comunitat xinesa, que té una gran presència al Fort Pienc. Així, al perfil d’Instagram @instudiobcn la majoria de les publicacions són en castellà i en xinès.
De públic a privat
La Maria, una de les joves que va fer possible l’Ateneu Popular El Rec en el seu dia, es va assabentar fa poc del nou ús que té el local. “No valoro negativament que sigui un establiment d’aquestes característiques, sinó que sigui un espai d’ús privatiu. Pensaria el mateix si fos un restaurant, com es va dir durant un temps”, deixa clar aquesta veïna.
L’interior del Rec, l’ateneu ocupat que va ser desallotjat l’octubre de 2018. Foto: Ateneu Popular El Rec
Recorda també que el Rec va ser “un espai referent per al veïnat” i que, posant-hi un negoci privat, això s’ha perdut. Reconeix, però, que almenys la nova funció del local “reflecteix una realitat sociocultural del barri”, com és la de la comunitat xinesa.
La pèrdua del Rec
Tot i que el desallotjament del Rec es va produir quan el veïnat ja havia obtingut la cessió de la Casa Groga, la Maria assegura que l’ateneu ocupat continuava sent necessari. En primer lloc, perquè creu que els espais autogestionats tenen “més llibertat” que els cedits per l’Ajuntament. Però també per la seva ubicació en un “punt cèntric” del barri i perquè era “l’exemple que el jovent, quan s’organitza, pot aconseguir coses”.
D’altra banda, assenyala la pèrdua del Rec com un dels factors que van propiciar la desaparició d’entitats com la Fúria Feminista o el col·lectiu de periodistes Hemisfèria. “Aquest havia sigut un espai ple de vida. Ara no en queda ni rastre i les noves generacions no coneixeran la seva existència”, lamenta la Maria.
