Línia Eixample arriba avui a les 100 edicions com a referent informatiu al districte. La capçalera, fundada l’any 2010, revalida la seva presència territorial i es confirma com la publicació local de referència a l’Eixample, amb una tirada de 10.035 exemplars mensuals auditats per OJD-PGD.

Coincidint amb aquesta efemèride, el Grup Comunicació 21, editor de la capçalera, ha volgut destacar que Línia Eixample és una eina de cohesió territorial. “Democratitza l’espai mediàtic perquè arriba a tots els barris del districte”, afirma.

En aquesta línia, l’editora detalla que “Línia Eixample aposta clarament pel format paper”, si bé “sense descuidar les xarxes”. “La fórmula, i alhora el repte, és combinar el periodisme en majúscules amb la difusió i fer una publicació definida i dimensionada”, afegeixen des de l’empresa editora.

El Grup Comunicació 21 argumenta que “calen editors i empreses editores darrere dels periòdics”. “Amb totes les mancances d’aquest model, aquesta continua sent l’única fórmula possible i sostenible en el temps”, sosté.

Per altra banda, l’editora lamenta la poca atenció que en els últims anys ha patit la premsa de proximitat en general i Línia Eixample en particular, tant per part del Districte com de l’Ajuntament. Per exemplificar-ho, recorda que les publicacions de proximitat només van rebre un 1,56% de la publicitat del consistori el 2018. Concretament, Línia Eixample va rebre 2.738 euros, mentre que el Grup Godó, amb La Vanguardia al capdavant, es va emportar un terç de la inversió: 3 milions d’euros. Una situació que contrasta amb el discurs dels comuns, que deien que volien “afavorir” la premsa de proximitat.

Sigui com sigui, el Grup Comunicació 21 ja ha anunciat que la seva prioritat per al 2020 passa, entre altres, per construir un gran setmanari a l’Eixample a partir d’aquesta edició mensual.

10 anys després

Per David Centol Lozano, editor del Grup Comunicació 21

Diuen que de la imprudència i de la inconsciència no pot sortir-ne res de bo. Però fa 10 anys, Línia Eixample va néixer precisament d’això. No hi ha cap raonament lògic ni científic que expliqui la decisió personal de fundar una publicació. Només es pot entendre des de l’estómac. Aquell que ens porta a fer coses irracionals però meravelloses. Coses necessàries, que contribueixen a fer que una societat avanci i sigui millor. El peatge és car, però ve edulcorat pel caramel d’un projecte que neix romàntic i que acaba sent realista. Dels núvols a terra, i si et descuides, al subsol. I torna a remuntar. Qui treballa al gremi sap de què parlo. Tota una temeritat, vaja.

Per això, poder editar i imprimir el número 100 de Línia Eixample no és poca cosa. I més quan ho podem fer des d’una posició de lideratge i rellevància. El cost personal ha estat molt alt. Però la suor invertida per transformar la quimera en un simple sacerdoci al servei d’un projecte editorial ambiciós dona fruits.

Com a fundador, editor i propietari de Línia Eixample vull agrair la confiança dels lectors (còmplices fidels) i dels anunciants, als quals hauríem de fer un monument per seguir apostant per la premsa de proximitat en català, un somni que, en el cas d’aquesta publicació, ja és una realitat plenament consolidada.

Lamento haver hagut de cohabitar els últims anys amb un Districte i un Ajuntament que no han cregut en el valor de la proximitat. Esperem que el nou govern local tingui més sensibilitat pels mitjans de proximitat i faci una aposta clara i contundent pel periodisme que es fa als barris, el més important perquè és el més proper al ciutadà.

I dit això, ara què? Ara a seguir. Una mica més madurs, menys romàntics, més forts i menys incrèduls. Vivim un moment social i polític convuls. Formem part d’una col·lectivitat que demana obrir-se pas cap al futur. I Línia Eixample, modestament, també ho vol explicar.