Les escoles bressol municipal van reobrir el 15 de juny. Foto: Ajuntament

Dilluns van reobrir el centenar d’escoles bressol municipals de la ciutat. Més de tres mesos després de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, més de 1.500 infants de zero a tres anys havien de poder tornar a les aules. La tornada, però, havia estat precedida d’una certa polèmica, ja que des de la plataforma Bressol Indignades, formada per educadores d’aquests centres, havien expressat molts dubtes sobre les garanties relacionades amb la higiene i la salut. El retorn, sigui com sigui, no va ser possible per a tots els infants, ja que les mesures de seguretat imposades marquen una ràtio de cinc nens i nenes per aula, una xifra que passarà a 10 en la fase 3.

Després del primer dia d’obertura, des de Bressol Indignades, Eva Jansà afirmava que la tornada havia anat relativament bé però que seguien havent-hi coses que no veien clares. En aquest sentit, aquesta educadora explica que un dels objectius pel qual l’Ajuntament havia justificat la reobertura, que era que les famílies més vulnerables poguessin portar els fills a les escoles, no s’havia complert. “Com a exemple d’això hi ha les escoles bressol que toquen a la Zona Franca, que no s’han omplert, mentre que les de Sants sí. O en una de Ciutat Meridiana on s’havia apuntat molt poca gent”, afirma Jansà.

Qui té molt a dir en tot aquest escenari són els pares i les mares dels petits, que durant tres mesos han estat cuidant els seus fills les 24 hores del dia en un escenari molt complicat. Un exemple és el de la Mariona Guardia, que dilluns va poder tornar a portar el seu fill a l’escola bressol municipal l’Arbret de l’Eixample. Ella, partidària de la reobertura, es mostrava tranquil·la tres dies abans amb el retorn i deia que calia “començar a fer una vida normal entenent que la situació és complicada”. També explicava que des de l’escola ja els van dir que, si els infants ho necessiten, les educadores els agafaran. El mateix dilluns, preguntada sobre com havia anat el primer dia, va assegurar que tot havia anat molt bé.

“Les famílies han estat les grans oblidades durant aquest temps”, afirma una mare

Un altre exemple és el de la Judit Vázquez, que dilluns ja va poder dur el seu fill de tres anys a l’escola bressol Forestier, a Sants-Montjuïc. La Judit, que explica que veia molt necessari que l’escola tornés a obrir, denuncia que durant aquest temps “les famílies han estat les grans oblidades”. En aquest sentit, introdueix una altra problemàtica que considera que ha aflorat durant aquest confinament. “Tinc la sensació que hem tornat 20 anys enrere veient totes les càrregues que hem assumit les dones”, diu.

A la mateixa Forestier, en Ferran Martorell hi porta el seu fill de 3 anys. Afirma que “necessitava molt” que l’escola tornés a obrir, ja que la seva dona treballa de forma presencial i ell ha pogut fer teletreball a mitges, ja que és arquitecte. Sobre el biaix que comenta la Judit, en Ferran afirma que durant aquestes setmanes, mentre cuidava el seu fill i sortien, ha coincidit més amb mares que amb pares. D’altra banda, sobre el retorn a l’escola, explica que va anar bé però que va tenir la sensació que tot era “molt fred i estricte”. “Al meu fill li va costar una mica entrar a l’escola”, afegeix.

POSSIBLES SEQÜELES
Una altra veu és la de la Tali Vaimberg, que porta el seu fill a l’escola bressol municipal Valldaura (Horta-Guinardó) i que també és psiquiatra i psicoterapeuta. En el seu cas, ella i la seva parella no van demanar plaça per poder tornar a portar el seu fill a l’escola perquè consideren que hi havia famílies que ho necessitaven més. La Tali, que deixa clar que portaria el fill a l’escola bressol sense cap por, ha viscut tot aquest període com a mare i com a professional i assegura que “s’han silenciat els drets i les necessitats dels infants”. Creu que en un moment crític com el que la societat ha patit “no es pot oblidar els infants perquè són el futur” i avisa que “no estem veient els efectes que tot això tindrà en els més petits”.

Els efectes dels quals parla aquesta psiquiatra i psicoterapeuta, com ella mateixa relata, tenen a veure amb la part emocional dels més petits. “Els primers anys de vida són molt importants, s’estableixen vincles, s’interactua molt, hi ha moltes vivències amb el mateix cos… Aquestes primeres experiències cal protegir-les i crec que aquests mesos els adults no hem pogut pensar en la salut dels nens”, afirma Vaimberg. Afegeix que, en el seu cas i el del seu entorn, ja veu les conseqüències per als petits de tot el que hem viscut, que es manifesten amb “irritabilitat, malsons, no tenir ganes de sortir de casa o sortir de forma esbojarrada…”. “Quan els nens comencen a mostrar patologies, que ja seria una altra fase, és que ja hi ha un malestar important”, conclou.