Any 1865. Edifici de la Universitat de Barcelona en construcció. Al fons els primers edificis de l’Eixample. Foto: M. Sala (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
L’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), anomenat inicialment edifici de la Universitat Literària i destacat conjunt arquitectònic situat a la plaça Universitat, emblema acadèmic de la capital de Catalunya i de tot el país i un dels primers edificis que es van alçar al nou Eixample, va ser dissenyat per l’arquitecte català Elies Rogent i Amat i construït entre els anys 1862 i 1893. L’urbanista va rebre l’encàrrec reial el dia 24 d’agost de 1859, que ordenava la construcció d’una edificació que acollís les facultats de Dret, Filosofia i Lletres, Medicina, Ciència, Farmàcia, l’escola industrial superior i l’escola professional de Belles Arts. Rogent i Amat va presentar el projecte el dia 28 de juny de 1860 i el següent 2 d’agost la reina espanyola Isabel II inaugurava oficialment les obres, que van començar el 1861 i es van acabar entre els anys 1892-93. Tot i això, el 1871 es van iniciar les classes i la seu universitària, un espai únic i excepcional del segle XIX, de 30.000 metres quadrats i amb una gran varietat d’espais d’interès artísticocultural, singularitat i caràcter, avui en una privilegiada situació en ple centre de la ciutat, es va inaugurar oficialment l’any 1874.
L’organització arquitectònica de l’edifici respon a les dues idees principals de com ha de ser una universitat del teòric italià de l’arquitectura Francesco Milizia: la de situar el paranimf al centre de la seva composició i la de la directa correspondència de cada una de les parts situades als dos costats del cos central: el de la dreta destinat als estudis científics i el de l’esquerra als estudis de lletres. En el cos central s’hi troben el paranimf i el vestíbul principal, presidit per l’escala d’honor, des d’on es ramifica i s’organitza tot l’espai. Cobert amb voltes d’aresta sustentades per pilars neoromànics amb capitells, es divideix en tres naus de vuit trams. A les parets s’hi troben cinc estàtues dels germans Vallmitjana (Agapit Vallmitjana i Barbany Venanci Vallmitjana Barbany), que representen Sant Isidor de Sevilla, Averrois, Alfons X el Savi, Ramon Llull i Joan Lluís Vives.
Els seus claustres i els jardins Ferran Soldevila coronen el recinte universitari, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, que ofereix els seus espais més emblemàtics en què es conjuguen història, tradició i art.
per Santi Capellera i Rabassó
