El CAP ha fet front als efectes socials de la crisi. Foto: Twitter (@caprogerflor)
La pandèmia del coronavirus ha fet que la societat valori més que mai la feina dels sanitaris, però als centres de salut hi ha professionals d’altres àmbits que també fan una tasca imprescindible. “Les necessitats clíniques van de la mà d’unes necessitats psicosocials”, recorda una treballadora social del CAP Roger de Flor, Olalla Montón, que alerta que “ara que baixa el volum de feina a nivell clínic, augmenta a nivell social”.
“La crisi sanitària ha destapat moltes necessitats socials”, apunta Montón en declaracions a Línia Eixample. Així, durant aquests tres mesos, el CAP ha reforçat l’atenció social telemàtica, sobretot als col·lectius més vulnerables. “Ens hem centrat en les persones grans soles, en les que han donat positiu a la prova PCR i en les que pateixen malalties cròniques, i hem detectat si tenien o no les necessitats cobertes”, detalla Montón.
En aquest sentit, ha estat clau la col·laboració de diversos organismes i entitats, com ara el Consorci Sanitari de Barcelona, que ha creat un protocol per sol·licitar àpats a domicili, o la Creu Roja, que ha portat productes de farmàcia a casa de la gent que no podia sortir al carrer. En la mateixa línia, el Centre d’Intervenció Psicològica, Anàlisi i Intervenció Social (CIPAIS) ha atès voluntàriament casos derivats del CAP. “N’hi ha hagut de molt complicats, com el d’una dona que va perdre els pares, tenia el marit ingressat i estava sola amb els fills”, comenta Montón.
Tot i que la Covid-19 ha obligat a crear mecanismes d’atenció a distància, aquesta treballadora insisteix en la importància de l’atenció presencial i la domiciliària “per detectar situacions de risc”. El mateix passa amb l’atenció comunitària –que inclou “tallers de suport a cuidadors o d’entrenament de la memòria, per exemple”– i que ara ha quedat aturada. Montón creu que, tan bon punt es pugui, s’hauran de recuperar aquestes vies per fer front a “les seqüeles socials, que sempre queden més amagades”.
