Any 1900. L’Arc de Triomf amb el Tramvia de vapor línia “Sant Andreu” aturat a la parada. Foto: Arxiu Municipal d’ Horta-Guinardó
L’Arc de Triomf va ser construït amb inspiració arquitectònica modernista arran de l’Exposició Universal de 1888 i era la gran porta d’accés al recinte firal que començava al Parc de la Ciutadella. Pel que fa a la construcció, la seva principal característica és la utilització del maó vist ornamentat amb ceràmiques vidrades i amb alguns detalls en pedra. Durant l’últim terç del segle XIX, les exposicions universals eren esdeveniments d’enorme impacte social, ja que permetien donar a conèixer a tot el món la ciutat que les acollia i també el potencial cultural, econòmic, científic i industrial de l’indret en què es portaven a terme. En aquest sentit, l’Arc de Triomf va suposar no només l’accés a l’Exposició Universal del 1888, sinó també l’entrada simbòlica de Barcelona a l’època moderna. A diferència d’altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic.
El projecte va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas i de la decoració escultòrica se’n van encarregar Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. En ple apogeu del moviment modernista a bona part d’Europa, eren molt habituals les construccions de tendència historicista, és a dir, inspirades en èpoques anteriors. El neogòtic i el neoromànic van ser alguns dels estils predominants. A l’estat espanyol també va incidir l’estil neomudèjar, en què està inspirat l’Arc de Triomf. El monument té una alçada de 30 metres i està decorat amb una rica ornamentació escultòrica obra de diversos autors. Josep Reynés va esculpir al fris superior l’Adhesió de les Nacions al Concurs Universal.
L’arc és de proporcions clàssiques i de decoració ben vistosa i plena de simbolisme, ja que els seus constructors van plasmar en cadascuna de les quatre cares un tema relacionat amb la ciutat: Barcelona rep les nacions (a la banda del passeig de Sant Joan, obra de Josep Reynés); el Repartiment de recompenses als participants de l’Exposició (a la banda del passeig de Lluís Companys, obra de Josep Llimona); les al·legories de la Indústria, l’Agricultura i el Comerç en un dels laterals; i de les Ciències i les Arts, a l’altre. Les Fames (les figures alades dels contraforts) van ser esculpides per Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Finalment, a banda i banda de la corba de l’arc hi destaca l’escut de Barcelona, entre altres atractius ornaments.
L’Arc de Triomf, restaurat el 1989 i inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local a l’Inventari del Patrimoni Cultural català, ha estat utilitzat per a la celebració de festes populars, trobades i esdeveniments, a més de meta per a algunes de les curses pedestres més importants de Barcelona.
per Santi Capellera i Rabassó
