La plaça Urquinaona, projectada el 1857 després de l’enderroc de la muralla i de la posterior obertura de la Via Laietana, igual que va passar amb la plaça de Catalunya no va ser prevista per Ildefons Cerdà, pare de l’Eixample a través del Pla Cerdà (1860), que va engrandir i transformar la ciutat. Popularment, rebia el nom de plaça Nova de Jonqueres per la proximitat del monestir de Jonqueres, situat entre l’actual carrer de Jonqueres i el carrer de Bilbao (nom que va rebre el primer tram obert de la Via Laietana, que temps abans havia estat la Riera de Sant Joan) fins a l’any 1871, en què va ser traslladat al lloc on hi ha l’actual església de la Concepció, al carrer d’Aragó.
La plaça Urquinaona pateix el mateix problema que altres zones similars de Barcelona, com per exemple la plaça Lesseps, ja que no són més que l’espai resultant de l’encreuament de carrers excessivament transitats que el fan un lloc poc “habitable” i que no convida el vianant a buscar-hi repòs.
Però en el cas d’Urquinaona no ha estat sempre ben bé així. Si tinguéssim memòria, encara hi veuríem els espectres que, dia rere dia, l’habitaven desconsoladament des d’acabada la Guerra Civil espanyola fins als anys 70. Ara ens la mirem i hi trobem poca cosa que ens hi porti expressament, a banda del metro.
Hi va haver un temps en què Barcelona era plena de teatres i cinemes. A la plaça Urquinaona només hi queda el Teatre Borràs (cantonada amb Jonqueres), que al llarg de la seva història ha anat intercanviant la funció de teatre amb la de cinema, de la mateixa manera que ha canviat el seu nom. Va néixer com a Cinema Urquinaona (1931 i 1939) i li van canviar el nom pel de Cinema Francesc Ferrer (1937) i Borràs (1943). Des del 1995 és exclusivament teatre amb el nom de Teatre Borràs.
Davant del Borràs, en el número 5, al costat de la Torre Urquinaona (obra dels anys 1968-1970, projectada per Antoni Bonet Castellana) i en què ara hi ha un pub irlandès, hi va haver el cinema Maryland (que va obrir les portes el 9 de novembre de 1934 i va tancar el 2004), que es va dir Cine Plaza (1940) quan s’espanyolitzaren els noms després de la Guerra Civil, i que va recuperar l’antic nom l’any 1946. Al llarg de la seva història va ser cinema d’estrena, de reestrena, sala S i va morir com a sala X. Al costat hi havia un bar que era punt de trobada dels conductors d’autobusos i en què s’hi servien uns entrepans extraordinaris.
Al costat del cinema, en el número 4, l’any 1910 s’hi van instal·lar els Almacenes Reintegrativos de Barcelona, que oferien un peculiar sistema de compra que atrapava els clients en una espiral de compravenda vitalícia i que va ser considerada un engany, raó per la qual el negoci va tenir una vida efímera.
Foto i font informativa: Enric H. March
per Santi Capellera i Rabassó
