Any 1914. Dones rentant roba al Rec Comtal, que corria paral·lel a la Gran Via. La plaça al fons, encara en construcció. Foto: Enric H. March
La imatge de la Monumental durant els primers anys del segle XXI quedava lluny de la del 1914, quan es va inaugurar i la van batejar com a El Sport, nom que va durar poc perquè el 1916 la plaça ja va passar a dir-se La Monumental. El canvi va coincidir amb una transformació de la façana que abandonava l’estil modernista que li va donar l’arquitecte Joaquim Raspall per un aspecte més arabitzant pensat per Ignasi Mas i Domènec Sugrañes. La composició de l’edifici actual, doncs, respon a l’aspecte que tenen la majoria d’aquestes construccions, tot i que encara s’hi denota la influència modernista perquè inclou maó vist i ceràmica de l’època.
La fortuna de Roser Segimon va fer possible que el seu marit, Pere Milà (precursors i propietaris de la Casa Milà), alcés el recinte taurí, que de seguida va tenir un gran èxit. Malgrat la fama que havia aconseguit, durant la Guerra Civil espanyola va anar perdent prestigi entre el món taurí i va acabar sent un magatzem de ferralla. Un cop acabada la guerra, Milà va haver de remodelar-la perquè a l’agost del 1939 s’hi pogués tornar a torejar. El propietari no va poder fruir massa temps més de La Monumental, ja que va morir el febrer del 1940. Sis anys després, la seva vídua va vendre La Pedrera a un grup immobiliari i la plaça de braus a Pedro Balañá, l’empresa del qual, el Grup Balañá, encara avui n’és la propietària.
L’edificació està qualificada com a equipament i catalogada d’interès local. Malgrat que el 1977 La Monumental era l’única plaça de bous de la ciutat, feia anys que Balañá no només la “llogava” per fer-hi corrides sinó que havia ampliat el negoci i també hi havia possibilitat la celebració de mítings polítics, concerts i espectacles de circ, entre altres activitats, ja que amb la creixent falta d’afició als toros a Catalunya feia anys que només omplia una petita part de les més de 19.000 localitats d’aforament.
El dia 3 de juliol de 1965, un grup de quatre joves músics anglesos, The Beatles, van omplir la Monumental. Va ser un gran èxit, tot i les pegues que va voler posar-hi el règim franquista. La plaça va tenir una gran difusió publicitària i se’n van veure les imatges als mitjans de comunicació de tot el món gràcies a aquest concert dels quatre genis de Liverpool. Les cròniques d’aquells moments diuen que va ser un gran espectacle, càlid i amb un públic entregat, en una plaça plena de gom a gom com no s’havia vist mai en cap corrida de toros.
L’última cursa de braus s’hi va celebrar el 25 de setembre del 2011, durant la Festa Major de Barcelona, tres mesos abans de l’entrada en vigor de l’abolició de les curses de braus a Catalunya, acordada pel Parlament de Catalunya. Va ser l’última plaça de Barcelona on es van celebrar curses de braus, després de la desaparició de la plaça d’El Torín, inaugurada el 1834 al barri de la Barceloneta i tancada el 1923, i la plaça de Las Arenas, inaugurada el 1900 a la Plaça d’Espanya i activa fins al 1977.
per Santi Capellera i Rabassó
