El dia de Nadal del 1962, l’Eixample va quedar coberta de blanc. Una gran nevada, amb gruixos que arribaven als 70 cm, va caure sobre una ciutat que no estava en absolut preparada per gestionar aquesta situació. 57 anys després, el record continua intacte en molts d’aquells que la van viure i que expliquen les seves experiències colpidores i insòlites en una ciutat blanca.
Molts barcelonins van veure la neu per primera vegada aquell dia. És el cas del periodista Andreu Farràs, fill de Josep Maria Farràs, l’autor de les fotografies que il·lustren aquella situació. L’Andreu només tenia 3 anys i es va estrenar en la neu. El seu pare va fer la foto que va immortalitzar el Mercat de Sant Antoni i els seus voltants coberts de neu (com coberta estava tota l’Eixample i la resta de districtes) des de casa seva, al carrer d’Urgell, entre Floridablanca i Tamarit.
També és el cas de la Pepi Álvarez, que explica que d’aquella vivència li va quedar marcat, sobretot, el fred. “No teníem mantes, no teníem calefacció i portàvem unes sabatetes normals”, explica. També ho recorda així la Júlia Costa: “Vaig estar molt de temps amb penellons, no em podia posar les sabates del fred que vam passar”.
D’altres, com en Ramon Baylina, van agafar el material d’esquiar que tenien i el van provar per primera vegada a l’Eixample: “En metro anàvem fins a dalt del carrer Balmes, baixàvem esquiant, i tornàvem a pujar”. El meteoròleg Alfred Rodríguez Picó tenia només cinc anys però recorda el color del cel, que “no era normal”, i el vent del nord.
D’ADMIRACIÓ A PREOCUPACIÓ
A mesura que van anar passant les hores, la sorpresa i l’admiració van deixar pas a la por, la preocupació i els accidents. L’activitat es va traslladar als terrats, molts dels quals amenaçaven amb enfonsar-se pel pes de la neu acumulada. El periodista Francesc González Ledesma rememora com l’angoixa de quedar aïllats va fer que molta gent anés a comprar i que moltes botigues quedessin buides. Ledesma critica que les autoritats d’aleshores no tenien cap mena de pla ni eines per afrontar una situació meteorològica com aquesta.
Enmig d’aquest caos, va ser Andreu Claret, un republicà exiliat a Andorra, qui va proporcionar les màquines llevaneu que van permetre desbloquejar la situació.
El seu fill descriu com va entrar per la Diagonal, en una arribada que, segons ell, tenia “una doble dimensió”: “És l’home que s’enfronta a la tasca de treure la neu, però també és el republicà que entra per alliberar la ciutat”. “La gent aplaudia, aquelles màquines amb qui ningú comptava van salvar Barcelona”, conclou González Ledesma.
Foto: Josep Maria Farràs
Font informativa: Betevé
per Santi Capellera i Rabassó
