Arturo Elizalde Rouvier (1873-1925), promotor i fundador de la fàbrica d’automòbils i motors d’aviació que portava el seu nom, va ser un industrial i enginyer nascut a Matanzas, Cuba, i establert a Barcelona. La factoria va ser una de les més prestigioses de l’estat del primer quart del segle XX.
El 8 de gener de 1908, Arturo Elizalde, el seu cunyat Rafael Biada i Josep Maria Vallet van fundar la Sociedad Mercantil JM.Vallet y Cía, amb l’aportació a parts iguals de 150.000 pessetes de l’època. Es va posar en marxa al Passeig de Sant Joan número 149, en uns terrenys propietat de Vallet i en què aquest ja hi tenia un taller de reparacions amb maquinària i personal especialitzat. Elizalde i Biada n’eren els gerents i, en poc temps, la factoria es va expandir fins a ocupar tot el terreny de l’illa de l’Eixample que delimiten els carrers Bailèn, Còrsega, Passeig de Sant Joan i Rosselló. El 21 de març de 1915, Arturo Elizalde va aconseguir el control total de la companyia i es va constituir la societat Fábrica Española de Automóbiles Elizalde.
L’any 1917, l’empresa va començar –a requeriment d’Aviación Militar– a construir motors d’aviació amb llicència dels fabricants dels motors Lorraine francesos, que van equipar els Breguet 19 de les forces aèries espanyoles. Durant l’any 1926, la fàbrica va deixar de construir automòbils i es va dedicar plenament a la construcció de motors, centrant-se en els d’aviació. L’any 1927, els seus enginyers van iniciar el disseny i posterior fabricació dels motors d’aviació Dragón.
Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada amb el nom de SAF 8, i les seves instal·lacions emprades per a la fabricació de bombes i també el motor Shvetsov M-25, còpia del Wright R-1820 Cyclone 9, que equipava els avions republicans Polikarpov I-16. Per aquest motiu, l’aviació franquista la va bombardejar, perquè la consideraven un objectiu estratègic per ser un abastiment tecnològic de guerra de les forces republicanes. El febrer de 1937 Barcelona va patir el primer dels 194 bombardeigs que van tenir lloc durant la guerra, quan el creuer italià Eugenio di Savoia va disparar per primera vegada sobre la ciutat i va fer 18 víctimes. La dreta de l’Eixample va ser una de les zones més afectades i la fàbrica Elizalde va rebre diversos impactes de projectils, tot i que no van ocasionar grans desperfectes.
Acabada la guerra es va reprendre l’activitat a la factoria. A la torre amb façana al passeig de Sant Joan (rebatejada pel règim feixista com General Mola) s’hi impartien els dos primers cursos de la Primera Promoció de l’Escola d’Aprenents. Tot seguit, es va edificar l’Escola d’Aprenents Elizalde, que va iniciar la seva activitat a partir del curs 1941-1942. L’any 1951 l’empresa va ser nacionalitzada –per motius de “defensa nacional”– i absorbida per l’Instituto Nacional de Industria amb el nom d’Emnasa. Nou anys més tard, la factoria del Passeig de Sant Joan va ser tancada, enderrocada i en el solar s’hi van edificar quatre blocs rectangulars impropis d’una illa de l’Eixample.
Foto: Fundació Elizalde
per Santi Capellera i Rabassó
