L’exposició ‘Dones sense llar. Històries de supervivència’. Foto: Biblioteques de Barcelona
Més de 1.200 persones dormen al carrer a Barcelona, segons el darrer recompte de la Fundació Arrels. D’aquestes, més de 1.100 són homes i tan sols unes cent són dones. Ara bé, el nombre de dones sense casa a la ciutat supera per molt el centenar. “El sensellarisme no es correspon només a una situació de carrer”, matisa la fotoperiodista Claudia Frontino, autora de l’exposició Dones sense llar. Històries de supervivència, que ha estat instal·lada a l’Ateneu Fort Pienc aquest mes de novembre.
Frontino explica que no tenir llar vol dir, també, viure rellogada a casa d’algú a qui pràcticament no coneixes (sovint a canvi de “favors sexuals”) o treballar com a interna a un domicili assumint les tasques de la llar i de les cures, per exemple. Sobre aquest últim context, la periodista recorda que “hi ha dones que viuen on treballen i que, per tant, si perden la feina, perden la casa”.
Aquestes i altres realitats són les que va retratar en un reportatge publicat al diari Ara l’octubre de l’any passat. El va poder fer després d’haver guanyat el Premi Montserrat Roig per a la promoció de la investigació periodística en l’àmbit del benestar social a Barcelona, atorgat per l’Ajuntament. Gràcies a això, va comptar amb el temps i els recursos necessaris per treballar “sense pressa”, diu Frontino.
D’aquesta manera, va poder endinsar-se en les històries de deu dones amb qui va compartir cafès i llargues converses. “No havia de tornar ràpidament a la redacció amb un titular, una foto i un testimoni, per tant podia anar amb tota la paciència del món”, admet.
Tot i que la publicació del reportatge va ser la culminació de la recerca promoguda pel premi del consistori, Frontino no va voler que el projecte acabés allà. “Vaig pensar que encara hi havia molta gent que no havia pogut conèixer aquestes històries”, comenta. Per això va decidir “buscar un lloc i un format que permetés arribar a tothom, no només a la gent convençuda”, afegeix. D’aquesta voluntat va néixer l’exposició, formada per grans lones amb fotografies de les protagonistes del reportatge i amb textos que expliquen les seves històries.
Es tracta d’una mostra itinerant que ha estat a diversos equipaments municipals en els últims mesos. Ja ha passat per Sants, Horta i el Fort Pienc, i aviat s’estrenarà a la Guineueta, a la Biblioteca Nou Barris. L’autora de l’exposició assegura que aquesta mena d’espais són els més adequats. “Són punts de trobada i hi va molta gent, també persones sense llar”, apunta. A més, com que les imatges són grans, els usuaris topen amb elles i això facilita que llegeixin els testimonis. Uns testimonis, per cert, que “resumeixen problemes estructurals com la manca d’habitatge o el racisme”, diu Frontino. “Les històries d’aquestes dones ens alerten que això li pot passar a qualsevol i que no hem de jutjar”, conclou.
