La Biblioteca Arús va néixer amb la voluntat d’instruir el poble treballador de Barcelona. Foto: Raül Martínez Mendo
Rituals misteriosos, creences ocultes, símbols irreconeixibles, poder a l’ombra i influències a les altes esferes. Les llegendes i el misticisme han envoltat la Maçoneria des dels seus inicis i a la Biblioteca Arús, al passeig de Sant Joan, en són ben conscients gràcies a una profunda vinculació amb els maçons.
Fins al 23 de setembre les històriques sales de fusta plenes de llibres antics de la biblioteca acullen l’exposició La relació de la Biblioteca Arús amb la maçoneria. La mostra inclou textos, manuals i imatges que repassen el funcionament d’aquesta societat que cavalca a mig camí entre el secretisme i la discreció. “Es diu que la maçoneria és satànica, que fa misses negres i es menja als nens. Lògicament, això és fals, perquè és una institució lliure, filantròpica, que proclama la fraternitat i la tolerància”, assegura l’administrador del patronat de la Biblioteca Arús i mestre maçó, Josep Brunet.
Entre d’altres, a la mostra s’exhibeixen llibres del 1870, diccionaris de la maçoneria, narracions sobre la presència d’aquesta societat a Catalunya, receptes de cuina maçònica i, fins i tot, una escena dels Simpson. A més, el calendari de l’exposició, que es va estrenar el 17 maig, inclou també visites guiades, xerrades i conferències com La maçoneria i el Ritu de York’, que se celebra aquest 19 de juny.
Un temple pel coneixement
Fundada el 1895 per Rossend Arús, burgès, maçó i republicà, la biblioteca va néixer amb la voluntat d’instruir el poble treballador de Barcelona. Des de llavors, aquest espai es va convertir en un referent per a la investigació maçònica capaç de sobreviure a la repressió de la dictadura franquista. Tant és així que 1967 va poder reobrir gràcies a la intervenció del secretari particular de l’alcalde Porcioles, Tarín Iglesias, “que arrossegava un expedient per maçoneria a Salamanca”, comenta Brunet.
Malgrat el que es pogués pensar, a la biblioteca no hi ha símbols maçònics ocults. L’única sorpresa que amaguen les seves parets és la porta secreta que s’amaga rere un prestatge i que connecta amb l’escala de veïns de l’edifici. És cert que la seva entrada està presidida per una estàtua de la llibertat a l’estil de la de Nova York, que també és considerada un símbol: “Va ser muntada per maçons com a regal del poble francès al poble nord-americà”, detalla l’administrador.
Entre els tresors més curiosos que guarda la biblioteca figuren més de 85.000 llibres, un catàleg especialitzat en anarquisme, una de les col·leccions sobre Sherlock Holmes més importants d’Europa i l’arxiu de l’exalcalde de Madrid, Tierno Galván, cedit pel seu fill que va ser maçó.
