Pedralbes, el barri amb una esperança de vida més alta. Foto: Google Maps

Diga’m de quin barri ets i et diré quina esperança de vida tens. Això no és cap refrany, sinó una de les conclusions que s’obtenen fent un cop d’ull a l’informe anual que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que, per primer cop en 31 anys, està desglossat per barris.

Així doncs, aquest estudi, que fa referència al 2014, permet visualitzar la important diferència, i per tant desigualtat, que hi ha en la salut dels barcelonins segons el barri on viuen i la seva esperança de vida. L’exemple més extrem d’aquesta situació és el que es produeix entre Pedralbes (86,5 anys) i Torre Baró (75,2 anys), on la diferència és de més d’11 anys. Les xifres també indiquen que l’esperança mitjana en els 73 barris és de 82,23 anys, cosa que mostra com, a Torre Baró, una persona té una esperança de mida set anys inferior a la mitjana.

Es tracta d’unes xifres que si es comparen amb una altra ciutat important, com podria ser Madrid, mostren com a Barcelona la desigualtat en l’esperança de vida és major. Segons l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de Madrid, la diferència entre l’esperança de vida (any 2013) del districte -no hi ha dades per barris- on és més baixa (Centro: 83,43 anys) i el districte on és més alta (Arganzuela: 85,77 anys) és de 2,34 anys. A Barcelona, si es fa el càlcul per districtes, la diferència és de quasi quatre anys (3,96) entre Nou Barris i les Corts.

Tot i aquestes dades, també cal apuntar que l’estudi demostra que el 2014 l’esperança de vida, que canvia notablement si parlem d’homes (80,7 anys) o dones (86,6 anys), ha tornat a augmentar a la ciutat, tal com ha fet en els darrers anys, i se situa entre les més altes del món.

Xavier Bartoll, responsable de l’informe, explica que les desigualtats que mostra l’estudi són “importants i cal estudiar com reduir-les”. Sobre l’esperança de vida, Bartoll comenta que les dades “no són justificables”, tot i que també apunta que l’estudi reflecteix que “hi ha diversos indicadors positius que mostren bones xifres en salut”. En la mateixa línia es mou el Doctor en Geografia de la UAB, Oriol Nel·lo, que diu que “l’estudi confirma que la segregació urbana té efectes importants en la població. Segons Nel·lo, “la relació clara entre les condicions de vida i el lloc de residència és preocupant i cal una intervenció urbana per millorar els indicadors”.

18 BARRIS COMPLICATS
Les conclusions de l’informe remarquen la necessitat d’actuar en 18 dels 73 barris on es registren els indicadors de salut més desfavorables. La majoria d’aquests són de Nou Barris (Can Peguera, Ciutat Meridiana, Roquetes, Torre Baró, la Trinitat Nova, el Turó de la Peira, Vallbona i Verdum) i Ciutat Vella (la Barceloneta, el Gòtic, el Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). També n’hi ha de Sant Andreu (Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella) i en menor mesura de Sant Martí (el Besòs i el Maresme), d’Horta-Guinardó (el Carmel) i de Sants-Montjuïc (la Marina del Prat Vermell). A l’altra banda hi ha els districtes de les Corts, l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, que és on es concentren la majoria dels 15 barris amb els indicadors més saludables.

REACCIÓ MUNICIPAL
La presentació de l’estudi ha portat l’Ajuntament a anunciar que invertirà 475.000 euros addicionals als barris més necessitats en el marc del programa Salut als Barris. En declaracions a la premsa, la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, va assegurar fa uns dies que el consistori posarà en marxa aviat un diagnòstic d’aquests 18 barris. Un anàlisi que, segons la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, “serà clau en el pla d’actuació de la ciutat per decidir quines polítiques s’han de canviar”.