Primera hora de la tarda. Seu de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya. Cau un sol de justícia, però el despatx del vicepresident Junqueras és un oasi climàtic. En un gest que ens recorda un antic president, ens pregunta amb detall d’on som i demostra que es coneix el territori. Ens rep tens, atabalat per una agenda que treu fum. Però acaba relaxat, amb aquell toc d’ironia que el caracteritza i que no perd ni en moments transcendentals com aquest.

Creu que l’independentisme arriba a la recta final de cara al referèndum de l’1 d’octubre havent guanyat més suport a l’àrea metropolitana?
Nosaltres fa molt temps que treballem amb la vocació d’arribar a tot arreu. En el meu cas concret, com a exalcalde de Sant Vicenç dels Horts, fa molt temps que em dedico a millorar les condicions de vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana en particular. Estic convençut que hem donat bons exemples amb la nostra gestió, la nostra actitud i la nostra manera de fer. I penso que hi ha molta gent que comparteix amb nosaltres que si aquest país disposa de més eines, les podrem aplicar molt millor.

Sembla que l’escull principal per fer créixer aquest suport és la por a la independència de part de la població metropolitana. No sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.
Nosaltres sempre hem estat partidaris de parlar i d’arribar a acords amb tothom. Ens hi hem esforçat molt perquè fos així, no només amb l’Estat espanyol sinó també amb agents públics i privats de tota mena. És evident que el govern espanyol no vol negociar amb ningú. Mai. No vol parlar de cap tema sota cap circumstància. Per tant, és l’Estat espanyol qui tria la via unilateral d’intentar impedir l’exercici de la democràcia.

I vostès la via unilateral d’intentar exercir-la.
Tot el que fem nosaltres té un caràcter no només bilateral sinó, sobretot, multilateral. Estem en el marc d’unes institucions europees, d’un món global, complex. Nosaltres som uns gestors de multilateralitat. També, entre altres coses, perquè el nostre és un país molt plural, molt multilateral en tots els sentits. I, per tant, a nosaltres se’ns trobarà sempre en la normalitat democràtica, en la voluntat de servir la llei, els principis del dret internacional i els drets humans. En tot cas, qui se situa molt sovint al marge de la legalitat és un govern que ha tingut un ministre de l’Interior que conspirava obertament per rebentar el sistema sanitari del nostre país. O per aixecar proves falses contra ciutadans de Catalunya. Nosaltres això no ho hem fet mai. Per tant, em sembla que està molt clar el paper de cadascú.

A la gent la preocupa la butxaca. Suposem que el Sí guanya el referèndum i es vol tirar endavant un Estat independent: Catalunya estaria preparada per garantir les prestacions d’atur o les pensions, per exemple?
Bé, en tot cas les prestacions socials són una obligació d’aquell que les ha recaptat i, per tant, l’Estat espanyol té aquesta obligació amb tots els nostres pensionistes, per exemple. De la mateixa manera que la té l’Estat alemany o francès amb aquella gent que ha treballat a les seves respectives economies. Ningú pot desdir-se d’aquesta obligació, només faltaria. D’altra banda, també és evident que, malauradament, el govern espanyol ha polvoritzat, ha fet desaparèixer, el fons de reserva de la Seguretat Social.

D’acord, però jo li preguntava pel que podrien fer vostès en el cas d’una Catalunya independent.
Nosaltres estem en condicions de garantir que mai no avantposarem altres interessos als dels ciutadans, especialment d’aquells que estan en una situació de més necessitat, com per exemple els pensionistes. I, per tant, que el futur de les pensions estarà molt millor en mans dels ciutadans de Catalunya que no pas en les d’un govern espanyol que, insisteixo, s’ha polit més de 60.000 milions d’euros que anaven destinats als pensionistes d’arreu de l’Estat, també òbviament als de Catalunya.

Parlant de diners, als alcaldes i alcaldesses els preocupa el deute i el finançament dels seus ajuntaments. Amb un Estat independent seria millor que ara?
La primera constatació d’això que em planteja és que el deute que la Generalitat té amb els ajuntaments ha millorat de forma aclaparadora amb aquest Govern. I que si alguna cosa caracteritza, entre altres, la nostra gestió és precisament que hem afrontat bona part dels nostres compromisos amb el món municipal, com també ho hem fet amb les famílies, amb el conjunt dels proveïdors… Hem reduït el termini de pagament a menys de la meitat, hem quadrat la tresoreria… Hem fet coses que durant molt temps es consideraven molt difícils de fer. I la nostra voluntat és continuar actuant amb la màxima responsabilitat i compromís amb el món municipal. Em sembla que ho hem demostrat àmpliament arreu. Amb el metro a l’Hospitalet, amb el tren a Sabadell, a Santa Coloma de Gramenet, a Badalona… Al conjunt de l’àrea metropolitana. Pagant bona part d’aquest finançament que estava pendent, impulsant obres… Per tant, penso que els fets ens avalen.

Creu que s’han refet ponts amb l’àrea metropolitana?
El que és segur és que jo estic totalment compromès amb l’àrea metropolitana, entre altres coses perquè en sóc un ciutadà més. Per part meva, res més plaent que fer ponts amb els meus conciutadans. El compromís és absolut, en aquest sentit. Però insisteixo: els fets ho demostren cada dia.

Parlem de Barcelona. Aquí, als districtes més cèntrics (Ciutat Vella, Gràcia, Eixample i part de Sant Martí i Sants), el tema estrella és el turisme. Com veu aquest debat?
El turisme és una font de riquesa inqüestionable. Però també és evident que planteja reptes molt rellevants en l’àmbit de l’habitatge, de la mobilitat… I, per tant, hem de ser capaços de reorientar una part de la riquesa que genera precisament a resoldre alguns d’aquests reptes que comporta. El que hem de fer és preservar un model turístic de qualitat i orientat sobretot a augmentar la despesa per càpita de cada turista. No ens podem basar únicament en l’increment del nombre de persones, perquè els costos marginals tendeixen a créixer. Hem d’intentar buscar aquells elements que ajudin a fer més qualitatiu aquest sector i distribuir millor aquesta presència de turistes, no només en el si de la ciutat de Barcelona, sinó en el seu entorn metropolità.

Pensar Barcelona en gran.
Exacte. Segur que hi ha moltes ciutats metropolitanes que estarien encantades de rebre una part d’aquesta activitat turística. Per tant, Barcelona ha de ser conscient que és la punta de llança d’un àmbit metropolità que va molt més enllà del seu municipi. Ha d’assumir amb plenitud i amb orgull benentès aquest paper de capitalitat i de centre d’una àrea metropolitana que desborda àmpliament el seu terme municipal. Ha d’assumir les responsabilitats que això comporta, perquè també assumeix una part molt rellevant dels beneficis que se’n deriven. Dit això, si som capaços d’aconseguir que aquest turisme generi una aportació per càpita més gran amb una distribució de la riquesa més equitativa, més capil·lar en el territori, i que impulsi la millora de les condicions de vida en altres àmbits metropolitans, crec que tots ens en sentirem satisfets.

De moment, però, el turisme figura com el principal problema dels barcelonins. Creu que s’està demonitzant el sector?
Del que estic convençut és que demonitzar, aquesta expressió que no sé si m’agrada o no però que vostè utilitza…

…I el conseller Vila, per exemple. Jo m’he limitat a traslladar-li.
En tot cas vostè s’ha expressat així i jo li recullo el terme. [Somriu i fa una pausa]. Demonitzar qualsevol sector econòmic que genera riquesa i ocupació crec que és un error. El que sí que hem de fer és ser exigents amb la manera que aquesta riquesa es crea, es distribueix… El nostre objectiu és que tothom visqui millor, que es generi riquesa i que així augmenti la musculatura fiscal del nostre país, la qual deriva en recursos que després destinem als serveis públics fonamentals, als hospitals i a les escoles. El que hem de buscar és la manera d’equilibrar la presència turística, d’evitar una pressió excessiva en determinats àmbits i de procurar una distribució adequada de la riquesa que es genera. Així ho podrem fer compatible.

Precisament, la distribució adequada de la riquesa és la urgència més important als districtes menys cèntrics (Nou Barris i part d’Horta i Sant Andreu). En aquests barris són molts els que ja no poden pagar ni el lloguer de casa seva.
Aprofito la referència a Sant Andreu, si m’ho permet, per explicar que jo vaig néixer aquí, en concret al carrer Servet, molt a prop de la plaça Orfila i, per tant, del centre del Sant Andreu poble durant tants segles de la nostra història. D’aquest Sant Andreu tan actiu des d’un punt de vista industrial, comercial… Amb un mercat de referència que, com altres de la ciutat –i tornant al que comentàvem abans–, potser es podria impulsar com a centre d’atracció de turisme o, en tot cas, de servei a la ciutadania que hi viu…

… I, malgrat tot, amb emergències habitacionals importants.
Sens dubte. Aquest és un tema que ha de centrar la nostra atenció. Des del Govern estem fent un esforç en aquest sentit, per exemple amb l’adquisició d’habitatges per posar-los a lloguer social.

També han fet un índex de referència de preus de lloguer. N’hi ha prou amb això per frenar la tendència a l’alça?
Bé, és un element més que, combinat amb altres, hauria d’ajudar a donar un bon servei al conjunt de la nostra ciutadania. També, en aquest sentit, com millor sigui el transport públic, més ampli serà el radi urbà i més pressió es traurà sobre els usos de la capital, com ara l’habitatge. És per això que lamentem profundament les mancances del servei de Rodalies de Renfe, perquè no hi ajuden gens. Amb tot, torno a insistir en aquesta idea de pensar Barcelona més enllà del seu terme municipal. Pensar en clau d’àrea metropolitana. Moltes de les ciutats de la qual sovint havien quedat oblidades ara s’estan integrant cada vegada més en aquesta vida urbana. Aquest és un bon exemple del model de Barcelona que molts volem.

L’alcaldessa Colau diu que el turisme i l’habitatge són “temes secundaris” per a l’actual Govern de la Generalitat. Què li contesta?
Em sembla que els fets parlen per ells mateixos i que el nostre compromís amb el benestar dels ciutadans de Catalunya es demostra cada dia en tots els àmbits, també en els dos que ara ens ocupaven. En tot cas, la nostra voluntat no és la de contestar ningú, sinó la de col·laborar amb tothom, començant per l’alcaldessa de la capital del país.

Com veu la capital del país després de dos anys de govern Colau? El seu partit a nivell local en fa un balanç molt crític i a alguns districtes com les Corts i Sarrià s’han viscut fenòmens, com el de les okupacions, que han aixecat força polseguera.
Esquerra Republicana és un partit absolutament compacte, això està fora de dubte de qualsevol. Un partit que està totalment compromès amb el futur d’aquest país i amb el de la ciutat de Barcelona en particular. Tenim un projecte de ciutat metropolitana i de capitalitat, com li remarcava anteriorment, inqüestionable. La nostra presència al conjunt de l’àrea metropolitana és cada vegada més rellevant i, repeteixo, tenim un projecte de ciutat que estem convençuts que és el millor possible per a Barcelona.

Millor que el que defensa l’alcaldessa Colau, per tant.
He dit el millor possible per a Barcelona. I encantats que, en el futur, tothom pugui col·laborar amb nosaltres a l’hora d’implementar aquest projecte, el nostre, que estem convençuts que és el millor per a Barcelona, per a l’àrea metropolitana i per a Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram