Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de Barcelona, ens rep a l’Ajuntament poc després que el TC hagi suspès la consulta del 9N. Parlem de l’agenda nacional, per suposat, però també de seguretat, mobilitat i turisme.
Hem viscut un estiu de protestes a la Barceloneta a causa del turisme i les reivindicacions s’estenen a altres barris. La ciutat està arribant al seu límit?
És veritat que, any rere any i des de ja en fa uns quants, va augmentant el nombre de turistes que arriben a la ciutat. Però aquest fet té una doble lectura. Per una banda, és evident que un excés de concentració de turistes en determinades zones o barris ocasiona molts problemes, però també és veritat que el turisme és una font de riquesa important. Una riquesa de la qual no en gaudeix tothom, és cert, però sí molta gent. Per tant, crec que hem de fer un gran debat entre tots –hotelers, touroperadors, restauradors i lògicament els ciutadans– per decidir fins a on podem arribar amb el turisme i què és raonablement sostenible per a la nostra ciutat.
Què faran amb els pisos turístics?
Hi ha una cosa que calia fer i que ja hem fet: posar limitacions. A la Barceloneta, per exemple, ja hi ha una limitació dels pisos turístics. Som el primer govern que ho ha fet. Dit això, ara estem preparant un pla especial que s’haurà de votar al plenari i que establirà com afrontem aquesta qüestió. Però ja li puc dir que hi haurà una limitació molt clara: l’excés de concentració. Els pisos turístics són dolents per definició? Jo crec que no. Cal donar una sortida a aquesta oferta però adaptant-la a cada zona de la ciutat. No és el mateix la Barceloneta que l’Eixample.
Vostè proposa que els ingressos de la taxa turística es puguin utilitzar per a la neteja i per combatre el soroll que genera el turisme, per exemple. És possible?
Sí, això és una llei i, per tant, es pot canviar. En el moment en què es va crear aquest impost, la Generalitat va decidir que es destinaria a la promoció turística, però nosaltres creiem que Barcelona no necessita promocionar-se més. No té sentit que els 8,2 milions d’euros que nosaltres recaptem amb la taxa turística els hàgim de destinar a promocionar la ciutat quan ja n’està prou. Seria molt millor poder-los destinar a pal·liar totes les problemàtiques que genera el turisme en determinats barris, com pot ser la neteja o la millora de la seguretat. I per això ho negociarem amb la Generalitat i espero que ho puguem aconseguir.
Contràriament al turisme, aquest ha estat un estiu tranquil des del punt de vista de la seguretat…
Bé, jo crec que s’està fent una molt bona feina des de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra i això està donant bons resultats. Però aquesta ha de ser una feina molt constant: no es pot abaixar la guàrdia. Mai pots estar tranquil, però sí que és veritat que, avui, a diferència de fa anys, Barcelona no té especialment un problema de seguretat. Per posar un exemple, l’índex de victimització ha caigut de manera important i això ens demostra que els ciutadans i ciutadanes també ho veuen així. I això ens satisfà, com no pot ser d’altra manera.
Recentment, però, ha esclatat un cas de blanqueig de diners a través de la prostitució en què s’han vist implicats agents de la seva Guàrdia Urbana…
Lògicament, a nosaltres casos com aquest ens colpegen i ens preocupen, i especialment a mi d’una manera més directa. És evident que quan tens 3.000 guàrdies urbans hi ha de tot. També és veritat que en aquest cas, com en qualsevol altre, ha de prevaldre la presumpció d’innocència. En primer lloc, hem d’esperar que la justícia faci la seva feina. És a dir, presumpció d’innocència fins que no es demostri el contrari. Ara bé, si finalment es demostra que han comès algun delicte, els ha de caure tot el pes de la llei. No ens podem permetre que la gent actuï al marge de la llei, però encara menys que ho faci un funcionari públic, i especialment un policia. En aquest sentit, actuarem amb tota la contundència que calgui, però abans cal esperar, per suposat, el veredicte de la justícia.
En tot cas, no és el primer cop que es destapa un cas similar on es barreja policia i prostitució. El preocupa?
Sí, em preocupa perquè no és el primer cop que passa ni serà l’últim. Són diners fàcils, és el món de la nit i, malauradament, això passa. Però nosaltres hem de dedicar-hi tots els esforços necessaris, primer per intentar detectar qualsevol indici i, a partir d’aquí, actuar.
Parlant de policia, recentment s’ha celebrat el primer congrés de seguretat i gènere que ha tingut lloc a la ciutat. Què cal fer perquè l’equitat de gènere arribi també als cossos policials?
Aquest també és un tema que ens preocupa. Actualment, a la Guàrdia Urbana hi ha aproximadament un 10% de dones i és evident que això no és representatiu de la societat en què vivim. A més, com més important és el càrrec, menys dones hi ha i, per tant, equilibrar aquest desfasament és una qüestió que ens preocupa i que ens ocupa: és una prioritat. Una de les coses que hem fet és crear una Comissió de la Dona per intentar promocionar aquesta sortida laboral entre les dones. Això ho fem al Saló de l’Ensenyament i als instituts, entre altres llocs. Cal trencar estereotips i aconseguir que les dones vegin en la policia una sortida laboral com qualsevol altra, sobretot perquè així tindrem un cos policial millor.
Canviant de tema, ja s’han tancat un bon nombre de clubs cannàbics a la ciutat i vostès han dit que evitaran que Barcelona es converteixi en l’Amsterdam català. Com ho faran?
Com que no hi ha una regulació específica, actualment la constitució d’una associació d’aquest tipus és relativament senzilla. En els darrers anys s’han obert prop de 150 clubs cannàbics a la ciutat. Per tant, i davant d’això, el primer que cal és un control més estricte, i hem començat per aquí, per les inspeccions. I això ja ha comportat el tancament de set associacions i tretze més que han estat precintades.
Un altre dels temes estrella del seu àmbit és el top manta. Creu que es podrà acabar amb aquesta pràctica?
Acabar amb fenòmens d’aquest tipus és complicat, molt complicat. Sobretot perquè molta gent, amb bona voluntat, els compra productes perquè creu que és una manera d’ajudar-los. Però cal tenir present que aquestes persones poden formar part d’una xarxa d’explotació o que els productes que venen, com el cas de les llaunes, sovint poden representar perills per a la salut. I tot això sumat a l’impacte negatiu que representa aquesta pràctica per al comerç de la ciutat. Amb tot, nosaltres no només hem d’actuar per la via policial, sinó també per la social. I això estem fent. Ho eradicarem? No ho sé, però amb constància jo crec que és possible.
Vostè també lidera TMB, que actualment continua desplegant la nova xarxa ortogonal de bus. Està donant bons resultats?
Estem molt satisfets, perquè el que hem fet és una revolució en el món de l’autobús. En aquests moments estem gairebé a la meitat del que és el canvi definitiu de les 28 línies i la satisfacció dels usuaris expressada a les enquestes és més alta que en el cas de les línies de bus tradicionals. Per tant, estem molt satisfets. És evident que encara estem en un període de petites correccions, de moure alguna parada, però la valoració ara com ara és molt bona. Amb els mateixos recursos estem oferint freqüències més grans en determinades línies perquè hem racionalitzat la xarxa de bus.
Acabem parlant de l’agenda nacional. Han aprovat una moció de suport al 9N i promouran la internacionalització del procés, però Barcelona no hauria de fer alguna cosa més com a capital del país? N’hi ha prou amb això?
Miri si n’hi ha prou que, amb tota probabilitat, amb una altra correlació de forces a l’Ajuntament com la que hi ha hagut durant 32 anys aquesta moció no s’hauria aprovat i Barcelona no hauria figurat entre els 900 municipis que donen suport a la consulta. Per tant, jo vull posar en valor aquest fet. Si avui la capital de Catalunya s’adhereix al dret a decidir dels catalans és perquè al capdavant hi ha un alcalde nacionalista. El que no podia ser és el que ha passat durant tants i tants anys, quan Barcelona estava d’esquena a les reivindicacions nacionals del país. Ara estem al costat fent el que ens toca: donant suport al dret a votar de la gent i fent pinya amb els partits proconsulta, el parlament de Catalunya i el president, els quals competencialment els pertoca liderar aquest procés. Crec que el compromís d’aquest Ajuntament amb el país no es pot negar.
A ulls del PP és clar que no, fins i tot els sembla excessiu. Els van criticar per la xifra dels 1,8 milions de la V de l’Onze de Setembre i diuen que vostès estan “polititzant la policia municipal”…
Quina credibilitat té un partit que davant de les xifres ridícules que va donar la Delegació del govern espanyol, inferiors fins i tot a les persones que s’havien inscrit a la V, han estat incapaços de dir res? Jo els he reptat: els puc donar les explicacions que vulguin i on calgui. Hem seguit sempre el mateix sistema de càlcul, que és el més objectiu que hi ha, però si ells es van posar nerviosos perquè els hauria agradat que hi hagués hagut menys gent no és el meu problema.
Quines són les seves perspectives de cara a les eleccions del maig de l’any que ve?
Jo estic convençut que nosaltres revalidarem la confiança de la gent. Hem dut a terme un canvi a la ciutat però necessitem més temps per aprofundir-hi. Crec que la gent valora positivament la gestió que estem fent. Enguany podrem fer 500 milions d’euros d’inversió i podem dir que no hem fet ni una sola retallada en matèria social a la ciutat. Estic convençut que la gent sabrà reconèixer tota la feina que hem dut a terme en aquest mandat. Però ara no em preocupen les eleccions, sinó acabar tota la feina que hem començat.
