Gent fent cua per rebre menjar a l’Indian Culture Centre. Foto: Indian Culture Centre

L’Indian Culture Centre és una associació que treballa per la inclusió social de la comunitat índia a Catalunya. Fundada el 2015, des del 2017 té la seva seu al número 8 del carrer Villarroel. Des de l’esclat de la pandèmia, a banda de les seves activitats habituals, s’ha convertit en un referent solidari gràcies a les donacions de menjar que organitza des de fa mesos.

La iniciativa de l’Indian Culture Centre va de la mà de la Fundació Indali i també hi col·labora el restaurant Maharajá del Raval, l’ONG De Veí a Veí, la Fundació Áurea i el Banc d’Aliments. També han tingut ajudes de l’ambaixada índia i dels veïns.

El president de la Fundació Indali és Robert Masih, que explica a Línia Eixample que van posar en marxa les donacions de menjar al març i que a mitjans de maig les van començar a fer des del seu local del carrer Villarroel. “La situació és complicada. Hem atès entre 15.000 i 16.000 persones i ara els diumenges venen entre 250 i 300 persones”, afirma Masih, que viu a Barcelona des del 2005 i actualment també és senador d’ERC.

Durant les primeres setmanes de la pandèmia, des de l’Indian Culture Centre portaven el menjar a casa de la gent. A banda dels barris més propers com el Raval, Sants o el Poble-sec, o el mateix Sant Antoni, Masih explica que han arribat a portar menjar a “Badalona, el Prat, Sant Boi, l’Hospitalet…”. Actualment el menjar es reparteix els diumenges a les 12 del migdia però la cua es comença a formar dues o tres hores abans.

ENTRE 20 I 25 VOLUNTARIS
Tot plegat és possible gràcies al paper de la vintena de voluntaris de la comunitat índia, que són els encarregats de fer que les donacions de menjar funcionin. “També estem col·laborant amb la comunitat filipina, que ens porta molts usuaris, i amb els serveis socials de l’Ajuntament. Atenem veïns de moltes nacionalitats”, explica el president de la Fundació Indali, que destaca que una de les fortaleses de la iniciativa és que acaba servint per ajudar moltes comunitats de la ciutat.

Per acabar, Masih explica que no tenen cap queixa sobre el paper dels serveis socials de l’Ajuntament durant aquests mesos tan complicats. De fet, es mostra molt pragmàtic. “El projecte el vam començar nosaltres sota la nostra responsabilitat, ningú ens ha obligat a fer-lo. Si l’Ajuntament ens ajuda bé, i si no també. Fins que puguem ajudar ho farem i el dia que no, doncs no ho farem”, diu Masih. En un temps on a vegades hi ha queixes per tot un discurs així fins i tot s’agraeix.