La reordenació del fluxe de vehicles i turistes al voltant de la Sagrada Família s’ha de reformular. Quan hi haurà una solució definitiva?

El més important sobre aquest assumpte es haver donat el primer pas. Ara només cal fer alguns ajustos al Pla inicial per millorar alguns temes. En aquest sentit progressa adequadament el fluxe de visitants, repartits entre Sardenya i Marina, i també el sistema d’estacionament d’autobusos. Poc a poc els operadors turístics han conegut el nou traçat i s’han adaptat correctament a la nova dinàmica.

Pel que fa als veïns, el feedback ha estat molt positiu. Tot i així actualment estem treballant conjuntament en com poder eliminar la parada del Bus Turístic del carrer Sicília i alleugerir així als veïns de la zona.

En general em sento satisfet de la tasca que s’ha fet a l’entorn del temple de la Sagrada Família i crec que és un aprenentatge per altres zones de la ciutat on hi ha congestió turística.

Més enllà de les vies de circulació, en l’últim Ple s’ha acceptat una modificació de l’ordenació de comerços.

Concretament la modificació recau sobre les botigues de souvenirs amb l’objectiu concret de que no proliferin i garantir la diversitat comercial en una zona on és evident que el negoci recau en les botigues de records.

Els eixos comercials de l’Eixample són molt actius: Cor Eixample té un gran èxit amb la Fira Modernista, els de Nou Eixample han començat forts amb la Fira ECNE i les associacions de Sant Antoni o bé Sagrada Família tenen cada vegada més pes en els seus barris. Es podrà respectar la legislació catalana sobre els horaris comercials?

L’Alcalde ho ha tingut molt clar des d’un bon principi i jo en aquest sentit, subscric el cent per cent les seves paraules. Aplicarem les normatives que la majoria vulgui i en aquest moment el teixit comercial de la ciutat, en gran part, no vol la modificació horària. El consistori recolzarà el que diguin els comerciants. Si no és així, el govern municipal no té sentit de ser.

El vincle entre les administracions i les associacions comercials és potent. Enguany tornen a apostar per la instal·lació de la Pista de Gel a la plaça de Catalunya…

La relació entre la Fundació Barcelona Comerç, representant dels eixos comercials i l’Ajuntament de Barcelona és impecable. Treballar plegats ha fet que la tipologia de comerç de a ciutat sigui única.

La Pista de Gel és un dels grans exemples d’aquesta complicitat. Tot i que les despeses que implica les assumeix la Fundació, des del consistori recolzem i fem viables les propostes que reforcin el comerç, en concret i a la ciutat, en general. En aquest sentit hem cedit l’espai, que no és poc. Tot apunta que serà més exitosa que l’any passat.

Tot i les bones intencions tant de la Fundació com de l’Ajuntament sempre hi  ha qui es queixa al promocionar l’iniciativa privada en un espai públic…

Crec que el que fa Barcelona es posar a disposició de la ciutadania un espai que ben és cert que també ha servit per molts altres tipus d’expressions. Tot i que la gestió de la plaça de Catalunya està molt regulada ja que és un espai emblemàtic on s’hi ha de tenir cura a l’hora d’organitzar actes. En aquest cas es cedeix perquè ho demana el teixit comercial i entenem que és un dels motors de l’economia.

Un espai tant únic que Apple ha decidit instal·lar-hi una de les seves grans botigues.

És un element que denota l’èxit de la ciutat el fet que una empresa com Apple inauguri aquí un dels seus establiments i no pas en una altra ciutat. Ho fa perquè Barcelona té aquest atractiu especial.

També de cara al comerç i la ciutadania s’ha fet una gran inversió en la futura remodelació del passeig de Gràcia però hi ha algun tipus de planificació per reordenar l’avinguda Diagonal?

Efectivament, com a govern actuarem a l’avinguda Diagonal. Sempre, però, tenint la complicitat de l’entorn, tant dels comerços com dels veïns. El fet que l’avinguda creuï diferents districtes de la ciutat fa que sigui feina d’Hàbitat Urbà més que no pas dels barris afectats.

En inversió i equipaments l’Eixample continua per sota del que hauria de rebre. Quines solucions ofereixen?

Diferenciaria entre equipaments i inversió. Pel que fa als equipaments que estan planificats com ara instituts o bé residències per a la gent gran, no corresponen a l’Ajuntament sinó a altres administracions públiques. En aquest aspecte, la inversió que realitza el consistori no vol dir només contruir sinó també procurar-ne el manteniment. Tinc l’esperança i la convicció que el Districte girarà com una truita la tendència històrica. Revertir la situació és una obsessió meva i de l’Alcalde. I és que l’Eixample no ha estat mai ben tractat per l’administració municipal. Fins ara.

Quines són les prioritats pel 2013 tenint en compte les restriccions del pressupost?

Encara no disposem dels números per al proper any. Les intencions, però, són clares: millorar la neteja, ampliar la seguretat i l’il·luminació. En general, invertir més en el funcionament de la ciutat i desenvolupar més projectes dirigits a les persones. Hem de treballar, sobretot, amb els col·lectius més desfavorits i buscar les complicitats amb les entitats. Sobretot, una de les meves grans metes és treballar l’enfortiment de l’identitat de cada un dels barris del  Districte. I és que hem de fer augmentar la sensació de comunitat entre els barris. Només d’aquesta manera serà més senzill donar respostes als veïns. Per molta pedra que posem de res serveix si no implantem polítiques dirigides a les persones.

L’Educació és un dels pilars del mandat de Convergència i Unió. En quins aspectes s’ha avançat en el procés de convertir Barcelona en  una ‘ciutat educadora’?

L’educació, al meu entendre, és una de les palanques més importants a l’hora de construir una ciutat. A nivell de Barcelona entenem l’educació com la manera d’interaccionar amb els barris i buscar enllaços amb els centres educatius. En concret, construir la realitat de ciutat a través de l’acció educadora amb les AMPES, les famílies i, sobretot, ser facilitadors en tot el que sigui necessari per evitar el fracàs escolar.

A més a més, que Barcelona esdevingui una ciutat educadora és, en gran part, gràcies a la implicació dels ciutadans que creuen que la millora de la ciutat és possibe a través de l’educació. Un exemple clar són les audiències públiques que fem amb infants. Enguany les hem dedicat a l’aspecte tecnològic. Hi participen un total de 50 centres de la ciutat que signifiquen uns 7.000 nois i noies que, amb els respectius docents, pensen de quina manera la participació pot fer-se a través de la tecnologia i les escoles. I és que en aquest aspecte Barcelona lidera una xarxa de ciutats espanyoles en temes educatius vinculats a la tecnologia.

Més enllà de la tecnologia, un dels altres punts forts de la ciutat és l’ensenyament musical.

Tenim quatre grans escoles de música i un conservatori. Amb aquesta potent base hem impulsat projectes a nivell internacional per entendre de quina manera l’educació musical pot ser un punt fort per a la cohesió social.

Barcelona ha estat escollida la seu mundial d’un congrés d’educació per l’any 2014…

Barcelona per tots els projectes als que participa i impulsa, atrau la mirada d’altres països. Ens demanen i ens analitzen què estem fent, constantment. Aquest és només el primer símptoma de que som exportadors d’idees en l’àmbit de l’educació.

Quina és la situació de les escoles bressol de la ciutat?

Aquest curs hem obert les portes de dos centres per a infants de 0 a 3 anys i el proper mes de febrer n’obrirem un altre al Districte de Gràcia. En queden tres més, per tant els números afirmen que hem complert amb el cinquanta per cent de la promesa electoral que vam fer d’obrir-ne sis.

Arribarà el moment que no hi hagi barracons a cap centre educatiu de Barcelona?

Aquesta és la nostra intenció. Del 2004 al 2008, tot i no haver-se  iniciat la crisi econòmica, hi havia vuit escoles amb barracons i la situació, amb el pas del temps, no va millorar. Fer-ho va ser una de les nostres promeses i en un any, tot i la situació financera, vam rebaixar la xifra fins a les cinc escoles. Ara serà el torn de l’escola la Maquinista, Univers i Encants; totes tres porten massa temps en barracons. Estem intentant, d’aquesta manera, posar al dia tota la feina endarrerida que ens han deixat al calaix.

Gerard Ardanuy, regidor del Districte de l’Eixample
i d’Educació i Universitats, es mostra convençut que
“per molta pedra que posem, de res servirà si no fem
polítiques dirigides a les persones”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram