Una pàgina del ‘Liber feudorum maior’, del segle XII. Foto: Arxiu Corona d’Aragó
L’època medieval es conserva ben viva al Fort Pienc. Malgrat l’adeu dels carros de cavalls i l’arribada del clavegueram a la ciutat, un edifici de la cantonada dels carrers Almogàvers i Marina atresora un dels llegats històrics més importants del món: l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La institució, fundada el 1318 pel rei Jaume II, fa més de 700 anys que preserva ininterrompudament la documentació creada per la cort de l’antic regne.
Entre arxivistes i pergamins que es remunten al segle X, els veïns del barri poden gaudir durant aquests dies d’unes jornades de portes obertes que permeten descobrir l’activitat d’una institució i una professió poc conegudes. Del 10 al 13 de juny, s’ofereixen visites guiades per l’arxiu, tant a la seu del carrer Almogàvers, com a la seu històrica del palau del Lloctinent, al barri Gòtic.
Del 10 al 13 de juny, s’ofereixen visites guiades per l’arxiu
Entre els tresors custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi ha els registres feudals medievals del Liber feudorum maior o les Capitulacions de Santa Fe, que establien els termes de l’acord entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom pel viatge de descoberta d’Amèrica. “Guarda tota la documentació de la monarquia amb un grau de conservació pràcticament incomparable”, explica el director de l’arxiu, Albert Torra.
El dia a dia dels 25 treballadors de l’arxiu passa per tres funcions fonamentals: conservar i restaurar els documents, difondre el contingut per facilitat el coneixement i digitalitzar l’enorme catàleg de documentació. El repte és considerable perquè s’hi acumulen desenes de milers de fràgils textos medievals que cal tractar amb molta cura. “Tenim un problema amb la falta de personal. S’han anat perdent treballadors i per fer totes les nostres tasques en necessitaríem més”, lamenta Torra.
Llegat medieval al barri
L’arribada de l’arxiu al Fort Pienc va suposar una revolució per a la institució. Després de la seva fundació a unes estances del Palau Reial Major de Barcelona, el 1770 va ser traslladar a l’actual Palau de la Generalitat, on va resistir fins als 1853.
Al segle XIX va tornar a la plaça del Rei del Gòtic, al palau del Lloctinent, que amb els anys es va anar quedant petit i antiquat. “Les condicions per a la conservació dels documents no eren adequades”, recorda Torra. L’estrena el 1994 de la seu del carrer Almogàvers, amb unes instal·lacions modernes, va permetre millorar les tasques divulgatives i de conservació dels documents i l’ampliació del fons. 707 anys després de la seva fundació, l’arxiu encara rep donacions i investigadors que fan créixer aquest tresor medieval.
