L’Hospital de Sant Pau, en obres pels volts de l’any 1910
Des de l’època de la gran pesta, a Barcelona hi va haver un hospital de referència: el de la Santa Creu, situat al carrer de l’Hospital, a tocar de la Rambla (avui Monument Històric Artístic d’Interès Nacional i seu de diverses entitats), que va atendre els ciutadans en el seu vell edifici gòtic.
Ben entrat el segle XX, el creixement demogràfic de Barcelona i els avenços de la medicina van fer que es quedés petit. Per això es va plantejar la construcció d’un nou edifici molt més gran i modern que es va fer possible el 1896, quan en morir el banquer català establert a París Pau Gil Serra va deixar escrit que es liquidés la banca i que la meitat dels béns resultants es destinessin a la construcció d’un hospital per a pobres a Barcelona, amb el nom de Sant Pau. Gràcies a aquesta donació de 3.060.000 pessetes de l’època, l’any 1902 van començar les obres dirigides pel prestigiós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, molt popular per la seva activitat política i expert en el modernisme català, també com a catedràtic d’arquitectura de la UB.
Domènech i Montaner va planejar la construcció d’un gran hospital en un terreny quadrat que ocuparia l’equivalent a nou illes de l’Eixample. Com a bon modernista, va estudiar els grans hospitals europeus per fer un complex d’avantguarda que, a més d’higiènic i funcional, havia de ser molt bonic, inspirant-se en la naturalesa i en la història catalana sempre que fos possible.
L’ambiciós projecte va iniciar la seva construcció el 1902 i es va allargar durant 28 anys, amb aturades per falta de mitjans, conflictes amb l’administració i la mort de l’arquitecte. Va continuar l’obra el seu fill, Pere Domènech i Roura.
El 1930 es va acabar l’obra original amb tretze edificis modernistes ideats per Domènech i Montaner, sis d’un modernisme moderat creats pel seu fill i altres edificis que es van construir posteriorment. Va estar en funcionament com a centre de salut durant vuit dècades fins que el 2009 es va traslladar a un modern edifici, a la mateixa illa.
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és la joia de la corona del modernisme català. La gran quantitat d’edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació el situen com el conjunt més ampli i important de l’arquitectura modernista catalana. La seva notorietat s’ha traduït en diversos premis i el reconeixement de la UNESCO, el 1997, com a Patrimoni de la Humanitat. Després de diversos anys de restauració i amb el nom de Sant Pau Recinte Modernista, va obrir de nou les portes al públic com a espai cultural i turístic.
Foto: Brangulí (gentilesa d’Andreu Farràs)
per Santi Capellera i Rabassó
