L’Ajuntament ha començat a fer canvis urbanístics a l’Eixample perquè els cotxes hi tinguin menys presència. Foto: Línia Eixample
A finals d’agost la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament, Janet Sanz, va anunciar, en una entrevista al diari Ara, la seva intenció de “fer un concurs per trobar l’equip que dissenyi el Pla Cerdà del segle XXI”. A la mateixa entrevista, Sanz deia que aquest Pla Cerdà del segle XXI ha de ser “la lluita contra la crisi climàtica i contra la contaminació”.
Aquesta lluita, lògicament, passa per abordar la transformació que el model actual de mobilitat de la ciutat necessita i que el consistori ha començat a impulsar amb mesures com la reducció de carrils en alguns carrers per tal que els vianants guanyin espais o la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions. El canvi, sens dubte, passa per l’Eixample perquè és aquest districte el que marcarà fins on arriba la transformació d’una ciutat que té en la contaminació de l’aire un dels seus grans reptes.
“REPENSAR LA CIUTAT”
L’anunci fet per Sanz ha estat ben rebut per la plataforma Eixample Respira. El seu portaveu Guille López, afirma que “la idea està ben trobada, ja que el Pla Cerdà va ser un projecte col·lectiu per un nou model de ciutat i ara estem en aquesta tesitura”.
Més enllà de la idoneïtat de la idea plantejada per Sanz, López considera que l’Eixample, i tota la ciutat, encara estan molt lluny del canvi que considera que ha d’arribar. “Barcelona s’ha de repensar. Portem 100 anys amb una ciutat feta de cara els cotxes i el resultat és un espai públic envaït pels cotxes”, diu López. “Si mirem imatges de l’Eixample de principis del segle XX es veia gent per tot arreu. Hem de fer que aquests 100 anys d’imposició del cotxe i la moto siguin una anomalia”, afegeix.
El posicionament d’Eixample Respira, i sobretot el de l’Ajuntament, no és compartit per tothom. I és que, si alguna cosa fa temps que ha quedat clara, és que el debat sobre la mobilitat genera posicions bastant enfrontades. És en aquest context que cal situar el recent naixement de la Plataforma Pro Mobilitat Lliure, integrada per diferents associacions, patronals i gremis, com ara el Gremi d’Hotels, Barcelona Oberta o la CECOT. La plataforma s’oposa als plans que té el consistori en relació a la mobilitat perquè considera que tots els ciutadans han de tenir el dret d’escollir la seva forma de mobilitat.
ACUSACIONS DE POPULISME
El portaveu de la Plataforma Pro Mobilitat Lliure, Joan Blancafort, en un manifest penjat a Youtube ha afirmat que “imposar una mobilitat col·lectiva i pública amb metro, bus o bici és ignorar una realitat polièdrica, especialment en els temps actuals on cal mantenir la distància i evitar aglomeracions”. Segons Blancafort, “relacionar el vehicle privat amb el luxe, la comoditat i el malbaratament és incert, injust i populista”.
Una altra de les crítiques que fan des de la Plataforma Pro Mobilitat Lliure va dirigida a l’aposta del consistori per crear nous espais on els vianants siguin els protagonistes. “La nova mobilitat amb pintures de colors i blocs de formigó no l’entén ningú”.
Des d’Eixample Respira ho veuen diferent i asseguren que “es tracta d’actuacions tàctiques que busquen ser efectives de forma ràpida”. “Els vehicles privats a Barcelona representen el 20% del total de desplaçaments però ocupen un 60% de l’espai públic. La mobilitat privada a dins de la ciutat és altament ineficient”, afegeix el portaveu de l’entitat, que té com un dels seus grans objectius aconseguir un consens al voltant del nou model de mobilitat que es necessita. De moment, però, sembla que estem lluny del consens en una matèria que segurament l’hauria de generar però que, com passa sovint, provoca posicions bastant polaritzades.
